El passat dimarts, 13 de febrer, s’obria el debat educatiu promogut per a la Fundació Rafael Campalans al Casal Socialista Joan Raventós a Barcelona.

Les taules, amb ponències molt interessants, posaven de relleu una visió urbana i fins i tot metropolitana de l’educació, a la que caldria afegir la mirada rural i de muntanya que tenen les nostres comarques.

Les retallades en aquest àmbit a Catalunya van ser les més fortes de tot l’Estat i encara les arrosseguem, a més d’un sistema que ha desistit i amb mala governança administrativa que genera un gran malestar educatiu que es va fer palès diàriament.

Hem de ser conscients que estem vivim un canvi demogràfic que ens porta a una desigualtat en què s’incrementa la pobresa infantil i també es crea desnivell entre centres educatius fins i tot entre públics. Els resultats són pocs equitatius amb un biaix de gènere i nivell social, els alumnes se senten menys reconeguts, menys atesos. La mobilitat del professorat és molt gran, d’un 50% a zones urbanes i molt més gran en zones rurals. Aquest canvi demogràfic ens ha portat a una diversitat de famílies amb realitats culturals molt diferents i se senten desorientades; cal fer un acompanyament per tal que formin també part de la comunitat educativa i transmetre un sentit de pertinença als seus fills i filles.

De mesures se’n van dir moltes, sis de molt clares: Prestigiar la professió. Donar importància als sabers. Professors molt ben formats. Tutoria amb vincles afectius. Increment de recursos i aprimar l’administració. Cal recuperar el bon clima als centres i centrar l’aprenentatge en l’alumnat, no solament en didàctiques i en experiments de dubtós resultat al fil de la moda. Tenim uns grups molt heterogenis que hem de gestionar amb una bona formació contínua del professorat, introduir la codocència i avaluació contínua. Des de l’escola rural, molts dels inconvenients i problemes que sobrevolaven les taules els hem anat solucionant amb naturalitat i potser podrien servir d’estratègies pel món urbà.   

Arribats aquest punt, tot està inventat en educació i educar és una tasca que va més enllà de l’aula, del centre i implica l’entorn, les ciutats, els pobles, en un moment en què les activitats extraescolars són un motiu d’inequitat. Per això ens calen les xarxes educatives, d’agents del territori que conformin zones educatives.

I com deia Josep Mayoral, ex alcalde de Granollers: Escola és ciutat i la ciutat és escola.