Amb la recent formació dels nous ajuntaments sortits de les urnes, girem la vista al dia 28 de maig d’enguany, el dia de les Eleccions Municipals.
Estàvem convocats totes i tots els ciutadans de cada vila, localitat, capital, ciutat i població per petita que fos, és la festa de la democràcia. En la papereta que introduïm a l’urna fem més que un simple gest, és la tria lliure que cada persona major de 18 anys fa sobre el govern que gestionarà la seva localitat i, escull aquella llista i els equips que li fa proposicions que més s’ajusten a les seves aspiracions, sobre tot a la persona que l’encapçala que serà l’alcaldessa o el alcalde. Perquè en les municipals, més que votar sigles o partits, es vota a la persona que creiem més capaç per presidir un ajuntament i que trobem més propera, la campanya es fa a peu de carrer i comprovant les necessitats dels veïns i veïnes.
Moltes vegades ens trobem en que les aspiracions són molt personals, individuals... ”el meu carrer, la meva escala, el meu...”. No obstant, totes s’han d’escoltar i fer una llista de prioritats en les que es puguin integrar el major nombre de peticions i que afectin al superior nombre de ciutadans. Això no sempre s’entén i amb les nostres individualitats no farem comunitat, cal fer un pas endavant i sortir del nostre confortable espai personal per pensar en els altres, posar-se en les seves sabates: entre tots i totes fem municipi.
El mateix passa amb el govern de la localitat, el batlle o la batllessa és per a tothom, ha d’incloure els de les seves sigles i els què no ho son, fins i tot aquells que no l’han votat, aquest gest de generositat es té molt en compte quan dipositen el vot els veïns. Al moment de votar s’ha de fer amb la raó i analitzar tant el que s’ha fet, com allò que s’ha deixat de fer.
Hem passat una època a Catalunya, amb el procés, que s’ha votat més per les emocions i per les promeses de quimeres. El poble, no obstant, toca de peus a terra i la quotidianitat ens porta unes dinàmiques de necessitats immediates que s’han de resoldre al dia a dia, no valen promeses a llarg termini: els camins els transitem cada jornada, les portes dels comerços les aixequem cada matí i la capitalitat de Tremp s’escola per les clavegueres. El govern d’una ciutat o poble cal que tingui en compte que és un servei públic, l’ajuntament és de totes i tots, per tant és molt important anar a votar i així adquirim el dret de protestar.
Els que tenim una certa edat i hem viscut la nostra joventut en el franquisme, sabem el que costa adquirir aquest dret i és un llarg camí ple de dificultats que té l’inici en les Corts de Cádiz i acaba amb la Constitució de 1978, amb una fita molt significativa al 1931, en què es reconeix per primera vegada el dret a sufragi a les dones.
La meva mare em recordava cada elecció que “les dones hem d’anar a votar sempre, ens ha costat molt adquirir el DRET A VOTAR i aquest ens obra el camí de molts altres drets a les dones”.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi