Entro a l’Idealista i busco "vivienda de alquiler" al Pallars Jussà i el Sobirà. En total me’n surten 23, 11 al primer i 12 al segon. Al Sobirà, els preus oscil·len entre els 400 euros (pis de 55 m2) i els 2.000 € (casa de 256 m2) mentre que al Jussà, pels mateixos metres, en demanen 350 i 1.200 euros.

Vivim en dues comarques en què, segons l’Idescat, som 20.093 persones i hi ha un total de 18.463 habitatges familiars, dels quals menys de la meitat, 8.832, són habitatges familiars principals. Aquesta primera dada ja mostra una diferència substancial amb la mitjana catalana, en què el 74% dels habitatges són llars principals. A més, d’aquests gairebé 20.000 habitatges, n’hi ha 2.464 que estan buits i, la resta, corresponen a segones residències. Si fem números, ràpidament, veiem que les coses no quadren, ja que menys d’un 1% dels habitatges buits dels dos Pallars està disponible per llogar. 

I sembla que hem arribat a la mare dels ous. Al Pallars, és gairebé impossible trobar un pis de lloguer. És molt complicat tant per persones que volen venir a viure aquí, com per joves pallaresos que volen emancipar-se, així com per tots els estudiants de cicles que al llarg de l’any passen per la Pobla, Sort i Tremp. Més enllà dels preus, que com ja hem vist més amunt, no podem dir que siguin barats, el problema principal és que gairebé no hi ha oferta tot i que, com és evident, de pisos buits n’hi ha a cabassos.

Què passa, doncs, amb el lloguer? D’una banda, hi ha molts pisos vells, amb males condicions en els quals els propietaris no volen fer-hi cap reforma. De l’altra, n’hi ha que prefereixen llogar els pisos per temporades i a turistes, que fa que l’actiu sigui més rendible però que no fixa població al territori. Per exemple, a la Pobla hi ha 30 pisos turístics registrats, mentre que a Sort n’hi ha fins a 150. Finalment, hi ha també immobles propietat de la Sareb, buits des de fa anys, com és el cas dels més de 80 pisos repartits en edificis del passeig de l’Àrea de la Pobla de Segur. 

Amb les dades a sobre la taula i les experiències sentides explicar, potser començaria a ser hora que les administracions locals i comarcals, en comptes d’invertir tant en turisme, comencessin a dedicar esforços a fer polítiques d’habitatge. A fer un cens real d’habitatges buits, a oferir una borsa de lloguer social a tot el territori, a potenciar models de tinença alternatius d’habitatge, a pressionar a les entitats bancàries que tenen pisos buits al seu municipi, a tenir desgranats els motius pels quals el lloguer és tant complicat al territori... En definitiva, a invertir recursos humans i econòmics per aconseguir que, qui vulgui venir a viure al Pallars pugui fer-ho, que falta ens fa*. 

*La població menor de 30 anys del Pallars Jussà representa un 27,18% del total de població, mentre que la mitjana catalana se situa en el 30,93%. Paral·lelament, la població de més de 60 anys és un 7,5% més elevada que la mitjana de la resta del territori. Per tant, parlem d’una comarca relativament envellida.