Al Pallars ha estat molt popular la festa de Santa Àgueda, patrona de les dones en general i de les que crien en particular. Aquesta celebració va estar molt arrelada abans que el dia de la dona es commemorés el 8 de març, amb caràcter més reivindicatiu. Tot i que quan vaig arribar a Tremp ja no era costum, aquest any l’Associació de Dones Rosa d’Abril del Pallars Jussà ha decidit celebrar-la per donar més visibilitat a les dones i tenir una altra oportunitat de reunir-nos.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, a Serós "feien la festa de les dones", encenien una foguera a la plaça de l’església i organitzaven un gran ball només per a dones, on es cantaven corrandes i cobles al·lusives; a Mequinensa, "les dones es vestien d’home i es lliuraven a jocs i entreteniment propis del sexe fort"; antigament a Aitona, "el paper més important l’exercien les serventes, que durant la festa regien el comú de les dones amb atribucions d’autoritat". Si recordem les festes Matronàlies de Roma, les esclaves representaven un paper superior al seu rang. Així és que mentre les dones es lliuraven a la festa, els homes havien d’atendre les feines de la llar, fins i tot havien de pentinar i vestir la mainada. Era com posar-se en les sabates de l’altre sexe, que avui en diríem gènere i una temptativa de reivindicació d’igualtat. Estem parlant d’una societat rural.

En canvi, la celebració del 8 de març va lligat a la revolució industrial i a la incorporació de la població femenina de sectors populars al treball assalariat i, així va començar les jornades dobles per a les dones: a la fàbrica i la responsabilitat de la cura de totes les persones del grup familiar més les tasques domèstiques.

Des de mitjans del segle XIX comencen els moviments de dones que reivindiquen millors condicions laborals com ara la reducció de jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per les dones... ja que estaven supeditades a unes condicions molt precàries i exposades a accidents laborals. Ja l’any 1881 fan vaga 3.500 treballadores dels sector tèxtil d’Igualada, demanant millors condicions de treball.

Per assenyalar el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona hi ha diversos fets: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857 i l’incendi de la fàbrica de Nova York, el dia 25 de març de 1911 on van morir 142 obreres, la majoria dones joves immigrants. El treball de la dona, tant el remunerat com el domèstic, va portar a reivindicar el dret de vot per a les dones. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, el 8 de març de 1917, les dones russes van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. A partir d’aquest moment va quedar fixat el dia 8 de març com el Dia Internacional de la Dona. Ratificat després per les Nacions Unides. He fet una mica de història per saber d’on venim.

Avui dia, aquesta data contribueix a sensibilitzar la població entorn les desigualtats de gènere encara existents, reivindicar canvis més efectius i reconèixer les aportacions de les dones d’arreu del món en els diferents àmbit socials, culturals i econòmics.

Parlant amb dones joves ratllant la trentena, manifestaven la dificultat social per accedir a la maternitat amb professions científiques, tècniques o artístiques per les poques ajudes de tot tipus i la manca de responsabilitat parental. Asseguraven que la igualtat entre dones i homes no serà efectiva si ells no fan un gran pas per ocupar l’espai que tradicionalment és reservat a les dones. Ja no val ajudar, s’han de comprometre.

Des de la pandèmia ens hem adonat de la necessitat de reunir-nos, de conversar, amb el llenguatge verbal i no verbal: el gest, la mirada, la rialla... necessitem la comunicació per accedir al benestar vital, on es despertin emocions senzilles com l’alegria, l’esperança. Per això hem decidit celebrar Santa Àgueda al febrer, el Dia Internacional de la Dona al març, i seguirem buscant reivindicacions i santes com a pretext per reunir-nos i visibilitzar les Dones.