La primavera s’ha avançat notablement i la calor lligada a la manca de pluja ens ha fet treure els mals auguris de l’armari. Recordo la meva mare lluïnt vestits i abric d’entretemps quan jo era petita, aquest vestuari va anar quedant oblidat al penja-robes i ni tan sols l’he conegut. Despunta la primavera i en quatre passes ja estem a l’estiu, al menys l’efectiu, aquell d’altes temperatures i sol que crema, a més d’allargar-se fins el que anomenàvem tardor; mengem castanyes i panellets amb màniga cura i les escoles acusen significativament aquest escalfament. Cal pensar en com refrigerem els centres educatius!! 

Amb l’estiu calorós que ens pronostiquen, cal tornar a treure a la palestra l’ENERGIA. Com ja vaig parlar en un article el 3 d’octubre de l’any passat, els habitants del Pallars necessitem molta informació objectiva de tècnics en la matèria per obrir un debat apropiat al territori.

Com si fos una resposta al clam que vaig llençar des d’aquestes mateixes línies, aquest cap de setmana d’abril assistia a unes jornades organitzades per l’Associació Pirineus WATT, sobre energia de proximitat. Amb el títol La transició energètica del Pirineu, es va centrar en les diferents fonts energètiques renovables amb potencial al territori: la hidroelèctrica, la biomassa forestal (estella i pèl·let), el biogàs a partir de purí i la solar fotovoltaica. Desprès de la introducció de Xavier Tarraubella sobre l’explotació hidroelèctrica al Pallars que en el seu moment ja va ser conflictiva, Jesús Fernández Rodríguez, cap de l’àrea d’Enginyeria Forestal de Forestal Catalana, ens va exposar l’aprofitament d’allò que tenim ben a prop, la fusta dels boscos. En una planta de gestió forestal a Vilamitjana, vaig poder observar la transformació dels troncs en estella i ja més elaborat, el pèl·let. A Tremp tenim una caldera de biomassa que rutlla a l’Hospital Comarcal. Travessem un moment en que els boscos es transformen per diferents factors: la disminució de l’ús de la fusta, el despoblament del món rural, l’escalfament global, també la manca de pluges; aquest abandonament dels espais arbrats suposa un greu risc de que es cali foc al bosc. Com el canvi climàtic és molt ràpid i les bio-activitats dels boscos són lentes, cal una bona gestió forestal retirant exemplars de forma selectiva, com ja es fa i, aprofitant aquesta fusta per escalfar les llars del municipi.

El professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Flotats Ripoll ens va mostrar com podem aconseguir biogàs dels residus orgànics. Si cobrim les basses de purins, es crea una dinàmica de generació i emissió d’aquests gasos aprofitables per produir energia. 

La tercera convidada Càrol Coll, membre de l’equip tècnic de Som Energia, una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre, ens orientava en les avantatges de produir energia en cooperativa en la proximitat sense necessitat de transport que encareix el producte. Els pros i els contres de les plaques solar inunden les converses quotidianes, els debats radiofònics i la publicitat en els mitjans de comunicació. Actualment per posar plaques a la teulada s’ha de fer una inversió inicial que tot i que s’anuncia amb subvencions per part del govern estatal i l’autonòmic, no conec ningú que hagi rebut res de la Generalitat encara.

Per il·lustrar tot el que hem anat parlant, res millor que una visita guiada a la planta solar fotovoltaica de l’Espassera a Talarn. No us avorriré amb dades tècniques, només dos apunts: 

· Aquesta instal·lació s’ha construït al costat mateix de la central hidroelèctrica de Talarn, aprofitant les infraestructures elèctriques existents, i per tant no ha suposat la construcció ni estesa de noves línies elèctriques.

· La seva construcció està finalitzada, pendent dels darrers tràmits amb l’empresa distribuïdora per ser connectada a la xarxa elèctrica... mentre les ovelles pasten aprofitant l’herba fresca que neix entre les plaques. 

El debat està obert, ningú està disposat a deixar cap dels artefactes que la tecnologia ens va oferint constantment ja sigui per comunicar-nos o per les comoditats a casa, per tant necessitem energia i a més renovable per fer la transició. A Catalunya ja anem tard, no en produïm suficient i l’hem de comprar a fora, comencem a neguitejar-nos amb la MAT, les plaques millor a casa el veí, parlem del paisatge com a estètica i de conreus com si tots fossin productius, hem de tenir una mirada més oberta i pensar en comunitat més que amb individualitats.

Pirineu WATT ens està mostrant ENERGIA DE PROXIMITAT i, a tocar, tenim molts recursos que ens en podem servir per la transició ecològica. El que cal és la suficient informació i una política decidida per portar-la endavant.