Llegia l’altre dia una entrevista a Safia El Aaddam (@hijadeinmigrantes a Instagram) en què explicava que va néixer a Espanya però que no ha pogut votar fins als 27 anys, moment en què ha aconseguit la nacionalitat espanyola. (La creença que néixer a Espanya et dona la nacionalitat està molt estesa però és completament falsa, ja que la criatura hereda la nacionalitat dels seus pares). L’entrevista em va fer pensar en el cas recent d’una candidata de la llista d’ERC de la Pobla de Segur, la Kaoutar, a qui la Junta Electoral va excloure de la llista perquè no disposa de la nacionalitat espanyola. Com la Kaoutar, altres candidates d’arreu de Catalunya han estat excloses de les llistes per no tenir la nacionalitat, igual que no tenir la nacionalitat les exclou de poder treballar per l’Estat, de fer un Erasmus o de poder sol·licitar algunes beques. 

A la Pobla, un 17,9% de la població, segons l’Idescat, no té la nacionalitat i, per tant, no ha pogut participar als comicis del passat 28 de maig. Són gairebé un 18% de persones que viuen al poble, compleixen amb les seves obligacions, però que no tenen el dret de triar qui volen votar, ni tan sols tenen el dret que algú en la seva situació administrativa les representi a l’administració més propera que tenen, l’ajuntament. I alguns direu, però a les municipals sí que poden votar! Doncs la resposta és que no, només poden votar les persones que tenen nacionalitat d’algun país de la Unió Europea i d’algun dels països amb qui Espanya té un acord de reciprocitat (només són 13), entre els quals no figura el Marroc, per exemple. 

La Junta Electoral ha impugnat també llistes en què hi havia una representació massa alta de dones perquè la llei estipula que els dos gèneres han d’estar representats amb un mínim del 40% en les llistes electorals de pobles de més de 3.000 habitants. I a aquesta última dada s’aferren la majoria dels polítics de les nostres comarques per fer llistes en què hi ha 14 homes i 2 dones, 7 homes i 2 dones o, fins i tot, cap dona. Resulta incomprensible que una llei que ha estat feta per pal·liar la infrarepresentació de les dones acabi anant en contra de les mateixes i que, alhora, perpetuï el masclisme històric a les zones més petites. 

La Junta Electoral i la llei, doncs, porten a pensar que l’únic objectiu de les eleccions és mantenir un mateix perfil de persona a les institucions, els dels homes blancs, cisheteronormatius, de classe mitjana-alta i amb un capital cultural alt. Persones que puguin perpetuar les estructures masclistes i racistes i el poder només en mans d’uns pocs. Però el món som tots i totes, i començaria a ser hora que les institucions ens representin com som, diverses i multiculturals. I per això em pregunto: tots aquests partits que han incorporat persones amb NIE sabent que la Junta Electoral els exclouria, ho han fet només per fer-se autobombo durant la campanya electoral o hi faran alguna cosa? Espero que la resposta sigui que tenen pensada alguna proposta de modificació de la llei, perquè si no, tota aquesta maniobra em semblarà d’allò més perversa i oportunista. 

PD: I el que em sembla encara més gros, és que a les llistes s’hi poden presentar persones que ni tan sols viuen al poble, que no hi estan empadronades i que no saben ni on és ni les necessitats que té el lloc on es presenten. I poden fer-ho perquè tenen la preuada nacionalitat espanyola.