Aquest agost l’equip de futbol femení ens donava una gran alegria en proclamar-se campiones del món, no obstant el desconcert per l’abús de poder que va fer un càrrec institucional com el president de la RFEF, al donar un petó a la boca a una jugadora sense consentiment va elevar les protestes a nivells fins ara desconeguts, tant a la premsa com a les xarxes. El WhatsApp de l’Associació de Dones Rosa d’Abril de Tremp es va activar amb frases com: No es pot aguantar, cínic, prepotent, inacceptable, masclista... Amb la resposta de les sòcies vam elaborar un comunicat per condemnar el fet i a favor del dret a la igualtat en l’esport femení, amb el suport de l’ajuntament vam acabar la nostra protesta amb una concentració a la plaça de l’ajuntament. Aquest és un tema estructural de la societat i li hem de front tothom, tant dones com homes.

Com molt bé deia el sociòleg Xavier Martínez Celorio en un recent article, l'"emancipació social de les dones, sobretot en les institucions, no ha estat atorgat des del poder masculí, sinó arrencat des del moviment feminista que continua la seva lluita". Tot i que el moviment feminista ve de lluny, és el maig del 68 amb la seva explosió de secularització i reivindicacions que fa avançar la llibertat de la dona i l’autodeterminació individual. Ara quan ens semblava que havíem avançat, tornem a una regressió.

Quina és la causa? Uns moviments antigènere ben organitzats i amb moltíssims recursos. Els tenim per tots els països europeus i també a casa, feu atenció als comunicats de Vox i també als extremistes del PP. Aquests promouen el contrafeminisme agressiu en el que es presenten com a víctimes del totalitarisme feminista, de fet el seu enemic és la llibertat de les dones. Promouen i normalitzen el paper de la dona com a objecte sexual sense drets. He anat seguint tot l’afer Rubiales i dins del seu paper d’identitat-mascle i la seva virilitat primitiva i desinhibida, es fa patent un tracte d’inferioritat femenina, lligat a paternalisme constant i amb un coixí clientelar en la que es creu immune i pot portar a terme tot tipus d’agressions sense necessitat de consentiment. Aquest tipus de comportament està estès a molts àmbits laborals, una mà al cul... fins i tot una mirada insidiosa. 

Les dones de la selecció de futbol ens han donat un bon exemple de sororitat amb el suport immediat a la seva companya Jenni. No ha estat així pels companys de la selecció masculina que han fet un comunicat tard i malament.

L’esport i, particularment el futbol, té pendent portar a terme polítiques antisexistes i actuar com a espai educador en la igualtat d’homes i dones, tant des de l’esport base de les categories inferiors com en la competició d’elit i sobretot en les pròpies estructures de poder com demanen les nostres campiones. La societat ha canviat i aquells que continuen amb actitud de totalitarisme masclisme no hi tenen espai. És essencial que una institució com la RFEF estigui representada per figures que projectin valors d’igualtat i respecte en tots els àmbits. Demanem que s’apliqui la llei de la paritat en tots els llocs de responsabilitat.

També demanaria, com a tasca comunitària, identificar els micomasclismes, petits i quotidians exercicis de poder del home sobre la dona, per anar canviant les actituds en més igualitàries en la quotidianitat i la proximitat.

És hora de reforçar les polítiques igualitàries i de coeducació, a la vegada que ens cal combatre l’adoctrinament sexista que practica aquesta dreta ultra religiosa i antigènere atacant els drets humans i volent tornar a l’Edat Mitjana.

La jugadora Aitana Bonmatí explicitava: no podem tolerar la falta de respecte als drets de les dones.