Aquest novembre han coincidit dos caps de setmana en que a La Lira de Tremp no sols s’ha respirat cultura, també educació: cinema, teatre amb el mateix tema, escola i memòria històrica.

La presentació de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar va estar acompanyada de pallaresos que en formaven part. Això va fer que ens la sentíssim més nostra. El dissabte 18 veure La Lira tant plena emocionava, ja abans de començar. Podem considerar que és un homenatge als mestres o docents de la República, oblidats a força de silenci, tot i que actualment publicacions com Agitadors de consciències de Javier Giménez Gràcia van donant veu a molts dels homes i dones que creien fermament en que l’educació era una oportunitat d’avenç i progrés social. Van ser docents que van fer que les comarques de Lleida fossin un dels territoris impulsors de la renovació pedagògica.

Ara, tenim a la pantalla gran del cinema un exemple d’un d’ells, Antoni Benaiges, de Mont-roig del Camp, que amb l’entusiasme a la maleta va partir cap a Bañuelos de Bureva, un poble petit de la província de Burgos, on serà tota una revolució educativa. La seva lluita és perquè els nens fossin nens i no adults inacabats i aprenguessin a partir de les pròpies vivències. Per ell, escola venia de la veu llatina ludus, que anomena a la vegada joc i escola. La música, el ball, sortides i sobretot l’impremta serà l’eix d’aprenentatge. Aquells quadernets amb subscripció a d’altres escoles amb el mateix mètode Freinet, feia una comunicació constant entre centres d’Espanya i també de França.

El divendres 24 assistíem a la representació teatral de El mar. Visió d’uns nens que no l’han vist mai. Amb un llenguatge completament diferent del cinematogràfic, Xavier Bobés i Alberto Conejero, a partir de textos de les nenes i nens de l’escola de Bañuelos de Bureba, van bastir una obra on l’espai escènic a través dels objectes i l’audiovisual ens traslladaven al món que va viure Antoni Benaiges. Pràcticament en un monòleg, Sergi Torrecilla ens van demostrar com el poder de la paraula pot arribar a ser suggerent i explicatiu amb tots els elements de llenguatge teatral. Sí, era el mateix tema, no obstant es complementaven els diferents llenguatges i els punts de vista des d’òptica diversa.

La història acaba com va acabar: amb el cop d’estat dels generals rebels el 18 de juliol del 36, quan els falangistes van apressar i maltractar al mestre respectat de Bañuelos i desapareixia per a sempre més. El seu cos no s’ha trobat, com tants d’altres, i les ferides continuen obertes, per això em sembla tant important que pel·lícules i obres de teatre com aquestes reivindiquin els docents de la República i promoguin escarbar en la memòria històrica perquè el silenci és l’oblit i no podem oblidar.

Convé molta cultura que ens interpel·li, que provoqui la reflexió per sortir satisfet d’haver assistit a una obra ben feta, però a la vegada sentir que s’ha desplegat un ventall de qüestions que et faran sortir de la inèrcia, de l’entrega passiva a la quotidianitat.


Per saber-ne més, us deixo uns llibres​:

El mestre que va prometre el mar
Francesc Escribano, Queral Solé, Francisco Ferrándiz i Sergi Bernal. Editorial Blume 2023

Aquel mar que nunca vimos
José Antonio Abella. Editorial Valnera Literaria

Els vaig prometre el mar
Sebastián Gertrúdix i Sergi Bernal. Editorial Associació de Mestres Rosa Sensat.