Quan un infant, un adolescent o un jove et diu: "no m’agrada llegir", cal cercar-ne la causa, perquè la majoria de les vegades és que no domina algun dels passos de la lectura. Acostuma a ser en el procés de comprensió, ja que no és complerta fins que s’integra el missatge o el text als coneixements que el lector ja té. Les que hem estat a l’aula de primària fins fa poc, hem observat com baixava el nivell de comprensió lectora i el que no s’entén no s’estima.  

La clau és el coneixement previ, has de tenir dades del món per a entendre un text, és el que abans dèiem cultura general, que s’adquireix des de ben petits a través de la conversa, dels contes, els relats de les padrines i de les lectures. Com deia Wittgenstein: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. 

Les paraules van obrint horitzons als infants i la representació d’aquest món es va establint en el seu pensament. Per això és tant important la conversa amb la canalla i des de ben petits anomenar les coses pel seu nom, encara que la seva parla sigui de llengua de drap, més endavant amb l’explicació de les accions quotidianes van ampliant el vocabulari en que ell o ella ja sigui per repetició o intervenció va formant part de la conversa. 

Fins als 9 anys, els infants aprenen a llegir i després llegeixen per aprendre. Si un infant té més de nou milions de paraules en aquesta edat té un bon vocabulari; si en té menys de nou milions, és pobre i anirà coixejant en llengua. Com els entorns familiars són tant diversos, l’escola ha de proporcionar els mitjans per ampliar el seu lèxic. Les lectures en veu alta, ja sigui de la mestra o entre l’alumnat, són un recurs adient, llegirem a Matemàtiques, a Socials, a Naturals... L’expressió ha estat molt important en el procés de la lectura. Biblioteca d’aula, de centre. En quin moment es va començar a perdre la lectura?

Aquest fet, que ha saltat amb els resultats PISA, no ens ha de venir de nou. En el darrer estudi PRILS, l’alumnat de 4t de primària a Catalunya obtenia una puntuació de 507,14 punts, per sota de la mitjana de l’Estat espanyol (521). 

Aquest horari tant fragmentat en primària i aquest afany de l’anglès, que substituïm l’idioma a Naturals i no aprenen més anglès ni tenen coneixements del que ens envolta?

Les pantalles han poblat les aules, sobretot des de la pandèmia. Tot i així, l’aprenentatge a través de les pantalles no pot substituir el directe i en tot cas l’adult ha de fer de mediador, acompanyant els infants sobretot en el terreny del llenguatge oral. I en aquest terreny els pares tenen un paper a jugar. Un estudi de Arraf (1990) mostra que els pares que més es van implicar quan els nens veien la televisió, aquests infants obtenien més altes puntuacions en el desenvolupament lingüístic. Ara que s’han multiplicat les pantalles, potser és el moment de fer una reflexió sobre el paper mediador de l’adult entre les pantalles i els infants i observarem la pobresa de llenguatge que transmeten. Potser apagar el botonet i llegir junts pot ser més profitós.