Baixa la natalitat, formem part dels països amb menys nombre de fills i, a més, els tenim tard. Portem més de tres dècades amb menys de 1,5 fills per dona i no sols som nosaltres, sinó la meitat de països del món estan per sota del que es diu a nivell de reemplaçament generacional, que serien 2,1 fill per dona. Espanya és un dels llocs on la bretxa entre fecunditat desitjada i la que es pot assolir és més gran, això vol dir que aquí tenim més obstacles per portar a terme els projectes familiars. Per això una de les demandes que vam expressar des de l’associació de Dones Rosa d’Abril, el Dia Internacional de les Dones, era que els poders públics facilitin la conciliació per poder exercir la maternitat i la paternitat lliurement.

I aquest dies, a Tremp ens hem enfrontat amb una de les conseqüències de la baixada de la natalitat: hi ha menys infants per omplir les aules d’educació infantil 3 (I3). Quan s’obre la preinscripció, a principi de març, és un neguit per les famílies que han d’accedir a una plaça d'I3, i aquest any el neguit era més gran ja que planava en l’ambient el tancament d’una línia d'I3. Després de les retallades tan salvatges que vam patir a Catalunya i la poca inversió en educació durant tant de temps, pot ser que és el moment d’aprofitar la conjuntura i abaixem les ràtios sense tancar cap línia. Socialment, s’ha creat un ambient de polarització: escola pública versus escola concertada i això no és bo per una bona convivència.

Quan es parla d’educació sempre s’afegeix la despesa que comporta, no es veu sota el prisma d’inversió i, quan arriben resultats de proves internacionals, ens posem les mans al cap i el crit al cel. Cal buscar solucions. Es convoca a un equip d’experts que lluny del territori donaran formules des d’una perspectiva urbana, igual per a tothom. La realitat és complexa, canviant i no és uniforme a tots els territoris. En l’àmbit rural i les àrees de muntanya hem de fer sentir la nostra veu per avançar cap a un equilibri territorial que previngui i eviti les escletxes socials, la manca d’expectatives, serveis bàsics, etc. 

Si considerem com a escola rural aquells centres educatius que inclouen els ensenyaments obligatoris i si és possible els post-obligatoris, ubicats en àrees poblacionals menors de 5.000 habitants i que poden arribar a acollir a alumnat de localitats del voltant, aplicat criteris de proximitat, el Pallars ha de ser considerat com a territori rural. En l’avantprojecte de l’Estatut del Municipi Rural, darrerament s’han inclòs vuit municipis més de Lleida i tots els nuclis agregats de Tremp i Artesa de Segre. On queda Tremp? En una disposició addicional inclosa en l’avantprojecte queda contemplat com a Municipis Rurals Assimilats. Totes aquestes consideracions són per justificar que no es tanqui cap línia a Tremp, si hi ha menys canalla a I3 podrem atendre millor la diversitat i podrem presentar millors solucions en equitat, inclusió i governança de l’educació. L’escola rural pot esdevenir un laboratori d’innovació si posem tots els mitjans necessaris. Cal invertir en educació i si no, prova en ignorància i ja veuràs!