El 20 de setembre de 2017, l'Estat espanyol va decidir que mantenir la seva unitat era un objectiu tan important i fonamental, que calia sacrificar la democràcia i la constitució per mantenir-lo. Aquell dia, va suspendre de facto drets constitucionals i fonaments legals de l'estat de dret, desfermant un seguit d'injustícies i abusos que encara avui es mantenen.

No van inventar res. Van aplicar la recepta de l'autocop d'Estat del peruà Alberto Fujimori, que allà pel 1992 va suspendre tot un seguit de drets i facultats constitucionals per mantenir-se en el poder. L'Estat espanyol va fer el mateix, però per mantenir la sagrada unitat de la pàtria.

Organismes internacionals, organitzacions no governamentals, entitats defensores dels drets humans i personalitats mundials rellevants han denunciat l'abús que representen els 1.000 dies d'empresonament del president d'Òmnium i l'expresident de l'ANC. La vulneració de drets fonamentals és tan evident que esdevé una taca que recorda cada dia que la democràcia a Espanya està en pausa, en stand-by.

Només cal llegir alguns fragments de la sentència condemnatòria per entendre la magnitud de l'embat contra els drets fonamentals consagrats a la constitució. Potser la mostra més evident sigui la manipulació grollera de la realitat i dels bens jurídics a protegir que fa el tribunal quan intenta fer creure que la resistència pacífica i passiva és un ús de la força i un acte de violència. 

La Justícia amb majúscules va abandonar Espanya el 20S. Ara l'hem d'anar a buscar a Europa, amb la paciència necessària per aguantar les martingal·les dels tribunals espanyols per desar els recursos al calaix i demorar al màxim l'accés a les instàncies europees. 

Els 1.000 dies de presó de dos activistes pacífics ens recorda que la partida és lluny d'acabar-se, que l'Estat continuarà fent servir els tribunals com ariet repressor. Hi ha centenar de represàlies en marxa als jutjats contra alcaldes, activistes, periodistes, funcionaris i militants. 

Els 1.000 dies de presó son alhora un far de dignitat, sobretot perquè les conviccions es mantenen inalterades, i la voluntat de treballar per la llibertat i la independència del país segueix intacta. És un exemple per als cansats i els decebuts, i un avis per navegants per l'Estat, que veu que la recepta repressiva no és tan efectiva com imaginava.