Les llengues son la riquesa d´un pais, peró si per uns i per als altres, s´utilinzen com a arma de uns contra els altres, doncs la llegua perd prestigi i molt, que te de veure la llengua amb la política i altres coses, a mi sempre m´han ensenyat que quan més sapiguis parla idiomes millor, i no tens de sentir-te avergonyit de parla, ara una altra cosa es que tant desde Madrid com desde Catalunya el català l´han fet servi per atiar-se uns contra els altres.. apendre si... imposar no...la culpa desl polítics per atraure vots per seguin xupar de la mamella i els carallotets amb la boca oberta esperant que l´amo els hi doni alguna cosa... avui per avui Espanya-Catalunya son subvencionades per la UE, per si soles no valen res, ja que els mateixos que manen i hem votat s´ho han carregat tot fins hi tot la dignitat d´apeu...

Per imperatiu del cabdill de torn d'"España", des de l'any 1716 la llengua catalana ha estat prohibida durant més de dos cents anys. Avui, i segons diuen des d'allà, el "Reino de España" és una de les "democràcies" més consolidades del món (Haaa! Haa! Haa!) i les llengües diferents de la castellana ja no les prohibeixen. Ara, la intenció va més pel camí pacífic d'utilitzar subtilment la ciutadania castellanoparlant, uniformant-la subtilment d'exèrcit lingüístic, per anar subtilment contra l'enemic a batre: la llengua catalana —en el nostre cas. Perquè el rerefons del discurset alliçonador del fatxa de torn no és el mallorquí, el menorquí, etc. El rerefons real de la lliçoneta lingüística és aquella frase imperativa gens subtil i tan dolorosament famosa del: "Habla en cristiano, coño!".

Que voleu politics? De mica en mica ens hem deixat aixafar. De España ara en diuen "El Reino de España" del castellá ara hem passat al "español". Els nouvinguts beuen de les fons de les seves TV del seu pais original i ja se sap. No saben res de res, ni tampoc en veuen la necessitat de saber res del pais que els acull. No se que es pot fer, francament. La gent desgraciadament creu lo que vol creure i si persones nouvingudes de paisos on la seva llengua original esta en extincio o prohibida. Si aquestes persones no entenen la necessitat de comunicarse amb nosaltres amb el nostre idioma propi. Malament o tenim. A mes per molt independents que volguem ser. Qui seran els nous catalans, ? Quines dones pariran nous catalans i catalanes? ? Segur que la seva familia parlará el catalá dins l'ambit familiar, perque no ni hi ha prou si es viu aqui. La Demografia, les estadistiques diuen tot lo contrari. Com a pais potser fariem be de iniciar la nostre primera fase de DOL per un idioma en extinció per falta de "catalans" no gent que treballi a Catalunya, sino persones que Estimin Catalunya i per tant, capaços de renunciar a altres motxiles i crear lligams i futurs nous. I si algu llegeix aixo els explicare que la meva mare era castellanoparlante i als 2 anys de viure aqui, als anys 50. Va veure la necessitat i va apendre tota sola el catalá fins i tot nomes parlava en castellá amb la seva propia familia. Aqui a Manresa sempre mes va parlar amb catala. El que vull dir es que tot aixo es questio de estimarnos el pais i la seva gent.

En otras palabras: que se destierre el castellano en Cataluña. Eso ya lo hizo Franco al revés, así que que quieres que te diga. Cuando en Cataluña se hable solo catalán, su sociedad será más culta y más abierta.

El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament els aborígens que la practiquen . Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia en origen. De tal forma la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura , les conviccions religioses i morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que sovint no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida.

1. Ajuntaments i Cases Consistorials. 2. Bancs i guinguetes financeres. 3. Biblioteques I exposicions de tot tipus. 4. Museus i altres llocs de culte. 5. Comissaries policials, duanes i punts estàtics o mòbils de reconeixement sistemàtic de documentació i verificació de dades. 6. Correus, burofaxos i telecomunicacions. 7. Escoles bressol i de brètols i de tota mena. 8. Als jocs i a les joguines. 9. Universitats i altres temples de la ciència i la sapiència. I institucions universitàries “internacionals” radicades a Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses. 10. Estacions de trens, autobusos i ferrocarrils de la Generalitat i els transversals soterranis. 11. Aeroports , ports marítims i de muntanya i ferris de la Mediterrània. 12. Hospitals i Centres d’Atenció Primària i secundària. 13. Jutjats amb especial esment pel personal togat i per les víctimes de la societat , dempeus o assegudes al banc dels acusats pels magistrats. I els col•legiats i invitats a l'ICAB. 14. Compareixences als Parlaments. 15. Places , mercats , centres comercials incloent hipermercats , supermercats , autoserveis , adrogueries , botigues de queviures tradicionals i de conveniència i asiàtiques diverses. 16. Altres àmbits de la vida tal com botigues, magatzems i altres llocs de compravenda. Professionals, autònoms o empresaris, de productes o serveis de tota classe. 17. Companyies logístiques de vendes on line i altres de l’anomenat espai laboral col•laboratiu i digital. 18. Plataformes multimèdia de continguts de lleure. 19. TICs i TACs. 20. En les relacions entre les Generalitats. 21. Als missatges de telèfons cel•lulars . I sobretot , i ara més que mai , a la internet i a les xarxes socials i , com no , a Naciódigital.

1. Ajuntaments i Cases Consistorials. 2. Bancs i guinguetes financeres. 3. Biblioteques I exposicions de tot tipus. 4. Museus i altres llocs de culte. 5. Comissaries policials, duanes i punts estàtics o mòbils de reconeixement sistemàtic de documentació i verificació de dades. 6. Correus, burofaxos i telecomunicacions. 7. Escoles bressol i de brètols i de tota mena. 8. Als jocs i a les joguines. 9. Universitats i altres temples de la ciència i la sapiència. I institucions universitàries “internacionals” radicades a Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses. 10. Estacions de trens, autobusos i ferrocarrils de la Generalitat i els transversals soterranis. 11. Aeroports , ports marítims i de muntanya i ferris de la Mediterrània. 12. Hospitals i Centres d’Atenció Primària i secundària. 13. Jutjats amb especial esment pel personal togat i per les víctimes de la societat , dempeus o assegudes al banc dels acusats pels magistrats. I els col•legiats i invitats a l'ICAB. 14. Compareixences als Parlaments. 15. Places , mercats , centres comercials incloent hipermercats , supermercats , autoserveis , adrogueries , botigues de queviures tradicionals i de conveniència i asiàtiques diverses. 16. Altres àmbits de la vida tal com botigues, magatzems i altres llocs de compravenda. Professionals, autònoms o empresaris, de productes o serveis de tota classe. 17. Companyies logístiques de vendes on line i altres de l’anomenat espai laboral col•laboratiu i digital. 18. Plataformes multimèdia de continguts de lleure. 19. TICs i TACs. 20. En les relacions entre les Generalitats. 21. Als missatges de telèfons cel•lulars . I sobretot , i ara més que mai , a la internet i a les xarxes socials i , com no , a Naciódigital.

A lo millor, ses illes seríen el territori mes fácil d'anexionar al proper imperi català...

Cucurull (un dels fundadors de l'ANC) afirma sense vergonya que a tota latinoamèrica es parla català, no espanyol. No us perdeu les seves conferències o les de Canadell.