El filòsof, lingüista i científic cognitiu nord-americà George Lakoff va popularitzar a començament de segle un concepte resumit en el seu llibre “No pensis en un elefant!”, publicat al nostre país per Edicions Viena amb traducció d’Helena Lamuela. Lakoff sosté que els mots no són innocents, i menys en el llenguatge polític. 

Quan sentim o llegim el mot “elefant”, pensem immediatament en el paquiderm d’enormes orelles i llarga trompa. Fins i tot quan hom demana que no hi pensem, o nega la seva existència, l’està evocant. No només això, assegura el filòsof, estem atorgant carta de naturalesa a la paraula per referir-nos a aquell animal en particular.

Lakoff explica innombrables casos de la política nord-americana en que s’ha aconseguit activar determinats marcs mentals necessaris per obtenir el consens requerit per tirar endavant una agenda política determinada. En el cas català, és l’independentisme qui ha obtingut un primer triomf significatiu en les escaramusses preliminars d’un camí negociador Catalunya-Estat que serà llarg i sinuós.

Des de 2010 fins a l’octubre de 2017, el referèndum d’autodeterminació ha sigut anatema a Espanya. L’Estat –i aquí incloc govern, justícia, legislatiu, mitjans, elits intel·lectuals, econòmiques, artístiques, etcètera– s’ha negat sempre en rodó a contemplar la possibilitats d’una consulta a Catalunya.

Tanmateix, a patir de l’homologació electoral a Catalunya i Espanya del camí de la negociació per resoldre el conflicte polític, la idea del referèndum s’ha obert pas amb força, en la línia explicada per Lakoff. “No pensis en un referèndum!”, criden des d’Espanya, sense advertir que van donant forma corpòrea a la possibilitat d’una consulta.

Tot i que sobre el paper la negativa segueix sent total i absoluta, en les darreres setmanes no se’n parla d’una altra cosa. En parla Pedro Sánchez al Congrés, en parla la vicepresidenta Calvo, en parla l’expresident Rodríguez Zapatero, en parla el principal líder de l’oposició, en parlen ministres catalans i no catalans, en parlen opinadors i líders empresarials. 

Això no vol dir que el referèndum sigui a l’abast. Segueix sent una possibilitat remota. Però en la taula de negociació de setembre –i en totes les reunions formals i informals anteriors i posteriors– hi haurà un elefant de nom Referèndum en el qual ningú no podrà deixar de pensar. És una primer pas.