En una democràcia amb separació de poders, els membres del poder legislatiu aproven lleis que estableixen el marc normatiu de la societat, els membres del poder executiu prenen decisions i governen, i els membres del poder judicial controlen que les lleis aprovades i l'acció de l’executiu s'ajustin al marc normatiu.

En les democràcies febles com l'espanyola, hereva d’una transacció amb un règim feixista que encara és ben present -avui encara hi ha 169 lleis vigents aprovades durant el franquisme-, la frontera de la separació de poders és feble, difusa i permeable, amb interferències que desnaturalitzen el sistema i deixen desprotegits els seus ciutadans.

A l'Estat espanyol hem normalitzat fets que en qualsevol democràcia consolidada serien motiu d'escàndol. Sentències i resolucions judicials que són filtrades íntegrament a la premsa amiga abans de comunicar-la a les parts, ministres que truquen jutges i fiscals per donar-los instruccions o fins i tot obligar-los a reunir-se en dissabte, jutges que esdevenen ministres i ministres que esdevenen jutges, tribunals que prohibeixen temes de debat als parlaments.

També hi ha interferències des de l'executiu al judicial. El Tribunal de Comptes n'és un exemple. En les democràcies avançades no s'anomena tribunal, perquè no pertany al poder judicial, i només fa funcions de control. En cas de detectar una irregularitat, envia les actuacions a la Justícia. A l'Estat espanyol, emet sentències confiscatòries absolutament antidemocràtiques.

La pandèmia ha accentuat les interferències del poder judicial sobre els altres poders. La necessitat de combatre la Covid ha fet que la ciutadania accepti sense debat retallades de llibertats molt intenses. La validació prèvia dels jutges de les accions de l’executiu és una perversió de la divisió de poders que hem acceptat de forma acrítica. Si el Govern pren una mesura perjudicial, la justícia actua per aturar el dany a petició dels perjudicats. Mai no actua prèviament, perquè implica assumir funcions executives que no li pertoquen.

Avui el poder executiu necessita la validació prèvia de la justícia, i el legislatiu només pot debatre els temes que la Justícia permeti. El poder judicial s'ha col·locat un esglaó per sobre dels altres dos, una situació creada pel govern del PP amb l'aval del PSOE quan va atorgar funcions d'execució penal al Tribunal Constitucional, amb la voluntat de frenar l’independentisme. A partir d’aquest moment, l'equilibri de poders va desaparèixer del tot a l'Estat espanyol, i podem assistir a espectacles lamentables com el de la jutgessa que ordena a un hospital aplicar un tractament no validat pels metges, sense ni tan sols consultar amb els especialistes forenses al seu servei.