La recepta aplicada per frenar la independència –repressió, limitació de dret fonamentals i suspensió de la vigència de l'estat de dret– va ser aplicada sense embuts pel PP des del govern de l'Estat. Tota la maquinària es va posar en marxa amb el mateix objectiu: les forces de seguretat, la justícia, la premsa afí i la Moncloa.

El resultat és ben conegut. A banda dels condemnats i exiliats, hi ha centenars de ciutadans catalans esperant el seu judici, sempre bastit en base a relats curosament cuinats en atestats policials i retalls de la premsa de règim. Una repressió àmplia per afeblir, dividir i desmobilitzar l'independentisme. 

Aquesta setmana en veurem un nou capítol, amb el judici a la mesa del Parlament de l'anterior legislatura. És un cas especialment colpidor, perquè atempta contra el cor del sistema democràtic i es carrega sense embuts la divisió de poders, pedra fonamental de qualsevol estat de dret.

Les actuacions dels parlaments i dels seus membres en seu parlamentaria, no poden ser mai objecte de persecució judicial. És una garantia democràtica tan bàsica que fa feredat veure que fins i tot a Catalunya hem normalitzat aquest judici absolutament antidemocràtic. 

Els tribunals poden estudiar, impugnar i fins i tot anul·lar qualsevol disposició emanada d'un parlament, però en cap cas poden limitar o estipular quins temes es poden tractar i quins no. Els diputats poden discutir i aprovar qualsevol cosa. Qualsevulla. Des de la pena de mort fins a la independència. Les constitucions estableixen un control de constitucionalitat ex-post per anul·lar totes aquelles lleis que siguin contràries a l'ordenament constitucional, però sempre és posterior i extern.

L'estat espanyol va decidir ja fa temps que la seva unitat és més valuosa que el drets fonamentals i l'estat de dret. Dels GAL a les condemnes als presos polítics, el patró és el mateix, governi qui governi a Espanya. No sobta gens hagi estat el PP qui hagi començat l'onada repressiva contra l'independentisme, però que sigui el govern del PSOE i Podem qui la mantingui inalterada. 

Les acusacions als membres de la mesa del Parlament són sustentades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que podrien demanar-ne l'absolució demà mateix. És aquesta la resposta a les reclamacions d'amnistia, imprescindibles per intentar iniciar el camí de la solució política del conflicte: "De quién depende la Fiscalia? De quién depende? Pues ya está". Sánchez dixit.