La idea d'un avançament electoral va néixer del president de la Generalitat, Quim Torra, quan va anunciar que convocaria els ciutadans catalans a les urnes després de l'aprovació del pressupostos, per la "pèrdua de confiança" envers els seus socis de govern d'Esquerra Republicana de Catalunya.

La malfiança envers Esquerra Republicana de Catalunya sembla ser un continu en la relació amb l'espai convergent i post-convergent, com es pot veure en les desenes d'esments que hom pot trobar en el nou llibre de Carles Puigdemont. De fet, encara ve de més lluny, de les seves èpoques d'alcalde de Girona, quan les relacions amb ERC no eren gens plàcides i va créixer en el futur president una animadversió marcada contra els republicans.

Tanmateix, l'aparició de la pandèmia de COVID19 va alterar els plans del president Torra, i les eleccions van haver de desar-se al calaix, a l'espera d'un moment més propici. En la ment del president i del seu antecessor sempre ha agradat la possibilitat de celebrar els comicis al voltant de l'1 d'octubre, per aprofitar l'èpica de l'efemèride. El calendari corre molt ràpid i per respectar el terminis el decret de convocatòria s'hauria de signar en el propers dies. No sembla viable.

Les eleccions són una necessitat política clara a Catalunya. Cal determinar amb claredat qui lidera i qui segueix, en la següent etapa del procés cap a la independència. El problema és que hi ha més factors que enterboleixen el panorama. No és només a les mans del partits de govern la determinació de la data de les eleccions, ni tan sols és a les mans de Quin Torra en exclusiva, car la repressió judicial ha soscavat aquesta facultat estatutària del president de la Generalitat.

L'Estat, que segueix entestat en arruïnar qualsevol possibilitat de diàleg, no pensa abandonar la deriva repressiva i autoritària. L'Executiu de Sánchez fa pinya amb la cúpula judicial per alterar les normes del joc i privar els presos polítics dels seus drets penitenciaris, i juga volgudament amb el calendari per determinar quan clavar l'estocada final de la inhabilitació definitiva del president Torra, tot atorgant-se la facultat de convocar les eleccions catalanes.

I encara hi ha un altre element exogen que condiciona la data de les eleccions. L'epidèmia del nou coronavirus no entén de dinàmiques polítiques i pot arruïnar els plans tant dels partits catalans i com de l'Estat repressor. Una intensificació dels rebrots pot impedir celebrar amb normalitat unes eleccions, i ens podem trobar que ni el president Torra ni la justícia espanyola siguin els que decideixin quan es faran les eleccions a Catalunya, sinó que ho decideixi un virus.