El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ja voldria evitar els abusos de la banca i les grans empreses, aturar la repressió contra l'independentisme català, revertir la retallada de drets laborals i socials i anul·lar les limitacions a la llibertat d'expressió, però el "deep state", les forces ocultes que mouen els fils de l'administració de l'Estat i el Poder Judicial, ho impedeixen.

És un relat còmode i fàcil per explicar perquè el govern més progresista de la història s'assembla tant a l'anterior. I a l'anterior de l'anterior. I al d'abans d'aquests. És una explicació molt convenient, una coartada molt llaminera per fer veure que hi ha forces ocultes i poderoses que impedeixen canviar les coses. 

És un discurs que permet nedar i guardar la roba, sobretot als líders de Podemos, que tot sovint fan declaracions contra els abusos permesos per la llei mordassa o contra les accions repressives de fiscals i jutges contra els presos polítics, com si la cosa no anés amb ells. Són les forces del "deep state", que governen a l'ombra.

La realitat és que el regim del 78 que ens governa és assumit pel partits polítics espanyols, fins i tot pels nouvinguts, que ràpidament hi han trobat el seu encaix, com el van trobar els comunistes dins la monarquia postfranquista. Els jutges i fiscals que son presentats com falcons que van per lliure, han estat tots designats o confirmats pels partits polítics que governen l'estat des del final del franquisme (amb la connivència de nacionalistes bascos i catalans, fins no fa gaire).

No es poden presentar les accions de la Fiscalia contra els presos polítics com iniciatives d'un suposat "deep state" que posa pals a la roda a la voluntat diàleg de l'Estat, quan la titular de la Fiscalia és una ex-ministra de Justícia del partit de govern.

La realitat és que els partits estatals, sigui el PP, el PSOE o Podemos, assumeixen i avalen l'accionar de l'Estat. ja sigui en el cas dels presos polítics o en el de la retallada de drets laborals i socials.

Si no fos així, el govern més progressista de la història ho tindria molt fàcil. L'aritmètica parlamentària que va recolzar la investidura li permetria, en el primer cas, aprovar una amnistia, suprimir el delicte de sedició del Codi Penal i derogar la llei mordassa. En el segon cas, derogar la reforma laboral i la llei mordassa. 

No cola la coartada del "deep state" per justificar accions de l'Estat el cost polític de les quals no es vol assumir. L'Estat no està governat per forces ocultes, sinó per persones amb nom i cognom que són responsables dels seus actes i omissions, i de les seves conseqüències.