L'artimètica parlamentària després de les eleccions espanyoles van obrir una escletxa d'esperança. El PSOE formava un govern de coalició amb Podem i acceptava alhora el caràcter polític del conflicte amb Catalunya. Passaven així a l'oblit el pacte nonat de Sánchez amb Rivera durant les eleccions fallides anteriors i les declaracions més nacionalistes del líder del PSOE. La necessitat exigia moderació.

Més enllà de la primera trobada entre els governs català i espanyol, que va significar una imatge inèdita i impensable fins aleshores, pocs avenços hi ha hagut en el camí del diàleg per assolir una solució política a un problema polític. La periodista d'aquesta casa Sara González ho explica fil per randa aquí.

"Amb Rivera no!", cridava la militància a Pedro Sánchez durant la nit electoral, i el PSOE va entendre que l'única suma possible passava per reeditar les majories de la moció de censura contra Rajoy. Sánchez va oblidar que un pacte amb Podem li provocaria insomni i va abraçar-se amb Pablo Iglesias.

Tanmateix, la desfeta electoral de Ciutadans ha obligat Inés Arrimadas a intentar un triple salt mortal per evitar la irrellevància més absoluta. Així, s'ha ofert com alternativa a preu de saldo al pacte amb les minories nacionals del Congrés dels Diputats. 

L'invent ha funcionat durant les pròrrogues de l'estat d'alarma pel coronavirus, i la temptació per a Sánchez és molt gran per reeditar els acords per aprovar els pressupostos. A canvi, es pot treure de sobre la gramalleta del pacte o les concessions als independentistes per conservar el poder.

La gran incògnita és si els de Pablo Iglesias acceptaran empassar-se el gripau d'incorporar Ciutadans com a soci preferent del govern, amb les renúncies polítiques que això implica en l'elaboració dels pressupostos. Les gesticulacions prèvies indiquen que Podem no està disposat a acceptar-ho, però els antecedents de Barcelona, on es va pagar el preu de pactar amb Valls per conservar el poder, no els atorga gaire credibilitat.

El sector de l'independentisme que va apostar per diàleg, mentrestant, faria bé de mantenir-se ferm en la seva posició. Romandre assegut a la taula, fins i tot si l'interlocutor no s'hi presenta, enfortirà la posició democràtica de l'independentisme i ajudarà a superar el llindar dels 50% dels vots en les properes eleccions.