Dilluns, 25 de novembre de 2024

Tres anys de l'autocop del 20-S

«Amb la intervenció dels comptes de la Generalitat i la irrupció a la seu d'Economia l'Estat va ensenyar les urpes per deixar clar que aniria a totes, fins i tot saltant-se la seva constitució»

Germà Capdevila 20 de setembre de 2020 a les 20:00
Després de la monstruositat jurídica de reformar la llei per atorgar al TC funcions d'execució penal, va quedar clar que l'Estat faria servir la Justícia com a garrot per aixafar la voluntat democràtica dels catalans. El 20-S de 2017 va fer el pas definitiu, amb un autocop a l'estil Fujimori per suprimir l'autogovern català i prendre el control directe de les finances de la Generalitat.

Una violació flagrant del règim autonòmic consagrat en la seva sacrosanta constitució que buscava impedir cap despesa que fes possible el referèndum de l'1-0, una votació perfectament democràtica decidida en el Parlament, en representació de la voluntat dels ciutadans.


L'autocop també va comportar la supressió dels drets fonamentals de protesta i manifestació. D'aleshores ençà, tota l'activitat de l'independentisme esdevindria "tumultuaria", "sediciosa" i "rebel". El desplegament a la seu de la CUP sense ordre judicial va ser tot un avís per navegants: la repressió es desfermaria sense miraments. Una repressió que continua actuant avui, com pot testimoniar Dani Gallardo. 

La posada en escena del desplegament a la seu d'Economia va ser minuciosament calculada, en una operació que deu haver enorgullit Fernández Dïaz i la seva lògia religiosa-judicial-policial. La premsa controlada per l'Estat (pràcticament tota la madrilenya i els dos grans grups de Catalunay) va començar a fer servir l'adjectiu "tumultuari" gairebé d'immediat, una descripció que encaixava sospitosament amb la terminologia del codi penal.

L'element de la violència el van buscar amb ansietat. Els cotxes patrulla oberts i amb armes dins, la provocació policial constant, el teatre –teatre del bo– de la comitiva judicial, tots ingredients d'un relat prefabricat que va ser utilitzat pel Suprem per condemnar els presos polítics.

La resta de la pel·lícula ja la coneixem. Com coneixem els errors propis que van portar al fracàs post-referèndum, que van néixer allà, davant del Departament d'Economia. Avui, tres anys després, l'important és aprendre de tot plegat. Aprendre fins a on està disposat a arribar l'Estat. Aprendre fins a quin punt Europa mirarà cap a una altra banda. Aprendre quin és el cost de la renúncia i la desmobilització. Per quan vingui un altre juny.
 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació