Un cop més, gràcies als esforços de l'Estat, Catalunya ha tornat a ocupar espai als mitjans internacionals, amb l'esperpèntica inhabilitació d'un president per haver obeït unes hores tard una ordre d'un òrgan administratiu electoral. El que en qualsevol democràcia homologada s'hagués saldat amb una multa i un advertiment, a Espanya ha esdevingut una nova mostra del lawfare contra Catalunya.

Malgrat els esforços del govern espanyol per presentar el cas del president Torra com un afer purament judicial en el marc d'una estricta separació de poders (quan repeteixes tothora que ets una democràcia avançada, no fas més que despertar sospites del contrari), la premsa internacional emmarca la sentència en el conflicte Catalunya-Espanya, sense embuts. "Golpe al separatismo", titulava el Diario de Yucatán, remarcant el caràcter polític del judici al president Torra.

Des que va despertar el Leviatan judicial per intentar resoldre el conflicte a Catalunya, l'Estat no ha fet més que fabricar més i més independentistes. L'efecte més directe de la inhabilitació del president Quim Torra serà la superació de la barrera psicològica del 50% dels vots en les pròximes eleccions catalanes.

La constatació que la resposta repressiva de l'Estat es manté igual d'activa amb Sánchez i Iglesias, com ho era amb Rajoy y Sáez de Santamaria, no fa més que confirmar la irreformabilitat d'un règim que protegeix la delinqüència borbònica però condemna un pallasso que va rebre una pallissa en un centre de votació.

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han de prendre consciència que si no elaboren una proposta alternativa coherent i plausible, que es pugui sotmetre a votació al costat de l'opció rupturista, la independència serà abraçada com l'única opció de futur per cada cop més catalans, i la repressió com a única resposta esdevindrà insuficient més d'hora que tard.