Ho va advertir el president Montilla i fins i tot els seus se'l van prendre de broma. La classe política catalana porta dècades intentant que a Madrid es prenguin seriosament el problema polític de l'encaix català dins d'Espanya, fins que es va superar el punt de no retorn: no hi ha res a fer i només un estat català podrà solucionar els nostres problemes i garantir un futur millor per als nostres fills.
L'intent fallit de l'octubre de 2017 –i l'absència d'explicacions posteriors– podrien haver actuat com un dissolvent per a l'independentisme, però tot indica que no ha estat així, per diversos factors. El suport augmenta i avança en indrets on la seva penetració era escassa, sobretot en les zones més poblades de l'àrea metropolitana.
El referèndum de l'1 d'octubre, la vaga del 3 d'octubre i totes les mobilitzacions posteriors contra la repressió han galvanitzat un moviment que se sap major d'edat i que sap que té el poder de fer coses grans quan s'ho proposa i es coordina. Pot arribar a deixar amb un pam de nas els serveis secrets i les forces de seguretat d'un estat poderós com l'espanyol, que encara és hora que sàpiga com es va poder fer efectiu el referèndum.
En paral·lel, la moció de censura a Rajoy i el capteniment del nou govern de Sánchez i Iglesias, que més enllà de discursos i eslògans poc ha canviat en la política repressiva del govern anterior, torna a posar de manifest la irreformabilitat d'Espanya, que un cop més pica amb una vara la mà estesa dels catalans.
La gestió del coronavirus, amb tots els alts i baixos que tothom coneix, ha demostrat que som capaços de gestionar-nos amb una certa solvència, tot i el minso autogovern del qual disposem. Les comparacions són odioses però salta a la vista que les coses aquí no s'han fet del tot malament. La tornada a l'escola, amb totes les dificultats del cas, també és una mostra que la gestió propera és més eficient que la centralitzada per l'Estat.
Si l'independentisme supera el 50% en les properes eleccions serà perquè una majoria de catalans que l'octubre de 2017 ja eren independentistes encara volen que Catalunya sigui una república independent, però també perquè molts altres catalans també han comprovat que la gestió des de Madrid és catastròfica, que la repressió s'acarnissa sense cap altre motiu que l'animadversió i el nacionalisme excloent de l'Estat, i que la gestió dels afers catalans des de Catalunya, amb totes les dificultats conegudes, és sempre més eficaç i efectiva.
Res no indica, però, que superar la barrera del 50% pugui provocar un efecte immediat sobre la situació política del país, però significarà un avenç molt important, que haurà d'acompanyar-se per una gestió impecable dels afers catalans des de Catalunya i per un consens ampli per preparar les condicions idònies per a un nou embat democràtic.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
