L'episodi més recent de la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme ens deixa unes quantes pistes sobre quina és la situació actual del conflicte amb Catalunya i sobre quines amenaces planen sobre qualsevol persona partidària de l'autodeterminació de Catalunya.

L'operació contra uns suposats cervells de l'independentisme respon al mateix patró de totes les accions repressives contra el moviment. Cerquen infondre la por i alhora escarmentar els que gosen somiar amb un futur diferent per a Catalunya. Les acusacions i les proves són secundàries. Fins i tot és secundari que s'arribi o no a judici o que hi hagi una condemna. L'objectiu és un altre.

No és casual que el nom de l'operació sigui un homenatge als feixistes espanyols que van combatre colze a colze amb el nazis, com no es casual que el ministre Marlaska es rigui a la cara de tothom quan assegura que hi ha hagut un error tipogràfic a la nota de premsa. 

Tampoc no és casual el relat fantasiós dels 10.000 soldats russos i del suposat suport financer de Putin a la república catalana. Amb aquesta bestiesa s'emet un missatge inequívoc: qualsevol persona pot acabar detinguda, processa i fins i tot condemnada en base a l'acusació més ridícula i barroera. L'Estat té poder il·limitat per reprimir, i la justícia és el seu braç executor. 

Igual que amb Tamara Carrasco o els acusats de tinença d'explosius i terrorisme al Vallès Occidental, la veritat no és cap impediment per reprimir, infondre por i escarmentar la dissidència política de la mà de la Fiscalia. Amb Rajoy i Santamaria o amb Sánchez i Iglesias. Tanto monta, monta tanto.

El que no està tan clar és que l'estratègia de la por i l'escarment acabi de funcionar. Acostuma a tenir recorregut curt i en el cas català no tindrà gran incidència entre els que ja van deixar clar que estaven disposats a donar-ho tot per exercir el dret a l'autodeterminació l'1-O. 

Com resistir a un estat amb tics autoritaris que fa anar la justícia com vol per aixafar la dissidència? Molt senzill: tirant endavant. "Fes cada dia una cosa que et faci por", recomanava Eleanor Roosevelt. Ni l'Estat ni els jutges poden veure quina papereta posen els ciutadans dins del sobre, ni vigilar i seguir dos milions de persones.

No deixar-se arrossegar per la por i l'escarment fa inútil l'estratègia de l'Estat, que continua entestat a resoldre un problema polític per la via penal. Tard o d'hora, la persistència de l'independentisme serà la derrota de l'Estat.