Que el judicial és el poder de l'Estat que va rebre l'encàrrec d'acabar amb l'independentisme és una evidència que es confirma amb cada nova acció judicial. L'Operació Volhov ha tornat a fer palesa una repressió desfermada que no respecta cap dret dels acusats i filtra elements de les causes que haurien de ser custodiats amb absoluta contundència pels jutges, que s'ho miren amb displicència. 

Els documents segrestats en els escorcolls, les converses telefòniques i els seguiments fets amb autorització judicial, són elements probatoris vàlids i fins i tot necessaris per esbrinar si una acció determinada encaixa en un tipus penal. Els tribunals, però, estan obligats a assegurar la seva privacitat i a evitar qualsevol filtració que pugui violentar els drets dels acusats. 

En el sistema espanyol, no només es filtren alegrement elements probatoris per part de la Policia o la Guàrdia Civil sinó que són els mateixos jutges els que filtren les seves sentències a la premsa abans de fer-les públiques. Ho vam veure amb les sentències del procés i del major Trapero. 

El senyal més preocupant de degradació democràtica es fa palès quan molts partits democràtics hi passen de puntetes. Els mantres que "cal deixar treballar la justícia" o "respectem les decisions judicials" haurien de cedir quan els trets autoritaris i dictatorials d'alguns magistrats o tribunals són tan evidents que clamen al cel.

Hi ha un gruix important de la ciutadania d'aquest país que es troben absolutament indefensos davant una justícia de part que té la missió política de destruir la dissidència. I confiar en Europa és un miratge que no atenua la indefensió, perquè la justícia europea sempre arriba tard i mai no castiga els autors de les injustícies.

És possible que davant la perspectiva d'un independentisme sòlid i creixent en termes de fortalesa electoral (l'Estat ho sap perquè sondeja demoscòpicament Catalunya de forma permanent) hi hagi la temptació d'intensificar la repressió judicial i els muntatges policials tàcits o explícits per intentar evitar un resultat més contundent que el del 21-D. L'unionisme s'ha desmobilitzat i les desavinences i errors dels partits independentistes no minven el suport electoral a la independència. Els nervis creixen a Madrid i en veurem de l'alçada d'un campanar. Preparem-nos.