La primera reacció de l'Estat espanyol davant la pandèmia va ser la de recentralitzar la gestió sanitària –en mans de les autonomies– i imposar un comandament únic tant en l'aspecte sanitari com en la resposta econòmica als efectes del confinament.

Vam assistir a nyaps notables en la compra centralitzada de subministraments sanitaris i en el pagament de las prestacions laborals. Encara hi ha milers de persones esperant cobrar els famosos ERTO. Amb el desconfinament accelerat per no perdre la temporada d'estiu, l'Estat va tornar les competències sanitàries a les comunitats autònomes.

La segona onada va ser encarada des de les autonomies, però amb una particularitat: l'Estat va descentralitzar la gestió de la pandèmia, però no va descentralitzar els recursos per fer-ne front a les conseqüències econòmiques. Ha traspassat el problema però s'ha quedat amb els diners. 

La Generalitat gestiona la segona onada amb alguns encerts destacats, com ara la tornada a l'escola o el redimensionament del sistema sanitari per absorbir noves onades, però amb algunes dificultats evidents, derivades gairebé sempre de l'escassedat de recursos. Uns recursos que es generen a Catalunya però que es queden a Madrid. 

Sobta la poca exposició de Pedro Sánchez a aquesta responsabilitat. Exigim molt a la Generalitat i poc a l'Estat, que és qui hauria de girar a Catalunya els recursos necessaris per poder implementar ajudes contundents als sectors més afectats per la pandèmia.

En comparació amb Europa, l'absència de suport per part de l'Estat és flagrant. Les úniques "ajudes" han consistit a facilitat l'endeutament d'empreses i autònoms –negoci per als bancs– però ha cobrat de manera implacable tots els impostos, sense misericòrdia. 

Quan Europa va aprovar ajuts multimilionaris per a cada estat, Pedro Sánchez va deixar clar que la gestió i decisió sobre com es gastarien quedaria reservada a la seva discrecionalitat. Ell ho decidiria cas per cas. I va córrer a reunir els directius del bancs i empreses de l'IBEX per consensuar amb ells els projectes de reconstrucció. No cal ser Nostradamus per endevinar qui se'n beneficiarà.

Mentestant, la gestió dels recursos insuficients de la Generalitat fa impossible oferir una resposta com la que caldria per fer front als estralls de l'aturada de l'activitat econòmica. Catalunya no pot reduir les quotes dels autònoms, suspendre els avançaments de l'impost de societat o atorgar a les empreses de l'hostaleria o la cultura ajuts que permetin compensar el lucre cessant.

És evident que cal exigir una gestió eficient a la Generalitat, i que situacions com la dels autònoms o les baralles internes del govern a l'hora de dissenyar la desescalada no són tolerables, però no cal oblidar que el principal responsable de la situació de desprotecció del teixit econòmic i social és l'Estat, és el govern de Pedro Sánchez, que va centrifugar el problema però es va quedar amb els diners.