El 4 d'octubre de 1936 el moviment Unió Britànica de Feixistes liderat per Oswald Mosley va convocar una marxa a Londres, que travessaria un dels barris populars amb més presència jueva de la capital, l'East End. Les autoritats van rebutjar les demandes de prohibir la manifestació i va enviar un fort contingent de policies per protegir-la.

Grups antifeixistes, socialistes, d'estibadors irlandesos, jueus, sumats a sindicats anarquistes i comunistes van convocar els seus militants a plantar cara als feixistes i així impedir de totes totes les provocacions. Una multitud va respondre a la crida i van enfrontar-se tant als feixistes com a la policia que els protegia. Com a Vic, van haver de fugir cames ajudeu-me.

Els anys 30 Europa va viure l'auge del feixisme arreu del continent. La tolerància mal entesa va fer que en diversos estats, com Alemanya, Itàlia, Espanya i d'altres, aconseguissin el poder per aplicar la seva ideologia totalitària, racista i xenòfoba. Gran Bretanya va veure les orelles al llop abans que ningú i va ser el poble treballador que va plantar cara i va frenar-ne l'expansió. 

Després que a Vic, Salt o Valls el poble decidís plantar cara i expulsar els feixistes dels seus carrers, hem sentit partits que condemnaven els fets i periodistes suposadament progressistes que clamaven al cel en defensa dels drets dels feixistes a provocar i "expressar les seves idees". Quina miopia. Veure els pobles de Vic, Salt i Valls expulsant els feixistes dels seus carrers ha estat una alenada d'aire fresc enmig de la campanya electoral.

El 1945, el filòsol austríac Karl Popper, en el seu llibre "The open society and its enemies" (La societat oberta i els seus enemics) va plantejar la seva famosa paradoxa: una tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si tolerem les actuacions dels intolerants extrems, aquests acabaran destruint els tolerants, i la tolerància desapareixerà. Segons Popper, qualsevol moviment que prediqui la intolerància i la persecució ha d'estar fora de la llei. Defensar la tolerància exigeix no tolerar la intolerància.

Malauradament, l'estat espanyol tolera, accepta, protegeix i promou el feixisme en les formes més diverses. Monuments, fundacions, mausoleus i partits polítics clarament feixistes són part del paisatge. La feina d'aturar-los correspon, doncs, al poble. Com a la Gran Bretanya dels anys 30, cal expulsar el feixisme dels nostres carrers, sense consideracions, sense matisos. 

És un motiu més per votar el pròxim 14 de febrer, malgrat la por a la Covid-19, malgrat l'enuig cap a alguns partits que ens han decebut. Que la presència del feixisme al nostre Parlament sigui la mínima. L'endemà, caldrà començar una feina sense descans per erradicar-los de les nostres institucions i els nostres carrers.