Sis setmanes després de les eleccions, tot indica que dimarts Pere Aragonès no sortirà del Parlament com a president de la Generalitat de Catalunya. En un context on tots els actors diuen que estan destinats a entendre’s i que unes noves eleccions són impossibles, no hi ha cap explicació convincent per entendre per què no tindrem un nou govern aquest mateix dimarts.

Un mes i mig és un termini més que suficient per arribar a uns acords de mínims per poder començar a treballar en la reconstrucció i en la continuació del camí cap a la independència. Esquerra Republicana de Catalunya, primera entre els independentistes, va trencar amb el fantasma de totes les investidures de 2015 ençà: les incerteses de la CUP, que posava en perill les investidures fins a l'últim minut. 

L’acord amb la CUP promet una estabilitat que va més enllà de la investidura i inclou els pressupostos, tot i que és un pacte a desenvolupar i a omplir de contingut. La posició de Junts durant la primera sessió d’investidura era l’esperada, i absolutament comprensible. Calia marcar territori i deixar clar el pes d’un dels dos sectors més forts de l’independentisme. Per això, hom no podia esperar un vot afirmatiu dels de Puigdemont en la sessió de divendres.

Dimarts és una altra cosa. Allargar un acord que acabarà arribant és una irresponsabilitat. Les negociacions s’haurien d’haver tancat en aquestes sis setmanes en termes generals, i en les últimes 48 hores s’haurien d’haver polit els detalls. Són polítics acostumats a les negociacions i a cedir i acordar per assolir acords. No han fet una altra cosa des de 2015.

No hi ha cap punt del sòlid discurs d’investidura de Pere Aragonès de divendres que no pugui ser assumit per Junts. Anunciar aleshores que no hi hauria acord per dimarts i que s’hauria d’esperar “dies o setmanes” mostra poca voluntat d'acabar amb la provisionalitat i posar-se a treballar. La ciutadania que no viu a les bombolles de Twitter no ho entén i ho veu com un exemple més de la desconnexió de la política amb el carrer.

Encara hi ha 24 hores per a la sensatesa. La millor notícia per al país seria que dimarts el Parlament investís un nou president, i abans d’acabar la setmana es reunís un nou govern al Palau de la Generalitat. La crisi social i econòmica no pot esperar, i la majoria absoluta aconseguida el 14 de febrer no pot ser magrejada en discussions sobre quotes de poder i revenges partidistes.