El secretari general de Junts, Jordi Sánchez, advertia en una entrevista a La Vanguardia que el seu partit estava disposat a votar una investidura de Pere Aragonès sense entrar al Govern. Intentava allunyar definitivament el fantasma d'una repetició electoral i alhora deixar palès que l'acord amb Esquerra Republicana és encara lluny.

És possible un govern en minoria d'ERC i la CUP (fins i tot integrant els comuns), amb Junts a l’oposició? Podríem aplicar a Catalunya una frase de John Mahaffy, professor del Trinity College de Dublin al segle XIX: "aquí l'inevitable no passa mai, però l'inesperat passa tot sovint". 

Junts intenta falcar la seva posició negociadora fent explícit que no li fa gens de por sortir del govern, però un partit tan nou, pràcticament en formació encara, necessita mantenir-se en l'executiu per avançar en la consolidació del seu espai, sobretot de cara a les municipals de 2023.

Les posicions entre Junts i ERC són encara allunyades, però la suma de tots dos és imprescindible per a un govern estable que pugui avançar en la reconstrucció social i econòmica i reprendre el camí cap a la independència. Em consta que –tot i l’antagonisme polític creixent– totes dues formacions en són conscients.

L'acord acabarà arribant, i el país agrairia menys gesticulacions i amenaces més o menys creïbles, i que cada partit accepti el lloc atorgat per les urnes a cadascú. Els dies i les setmanes passen i el país continua en una situació de provisionalitat que no ajuda gens. Potser haurien de celebrar una trobada en format conclave on ningú no pugui abandonar la sala fins que no hi surti el fum blanc.