Durant la campanya de les eleccions de 14-F els temes centrals passaven per la reconstrucció social i econòmica després de la devastació causada per la pandèmia i la gestió dels fons europeus, per una banda, i la reformulació del procés cap a la independència després de tres anys molt complicats. 

L’arribada de les vacunes auguraven una ràpida superació dels moments més durs de la pandèmica i els líders polítics i candidats es podien permetre el luxe de pensar en l’endemà. Després de les eleccions del 14-F, les dades mostraven una millora i la sensació d’urgència per formar govern ja no era tan intensa. 

Tanmateix, el fracàs estrepitós de l’estratègia europea de vacunació i les conseqüències de la Setmana Santa ens han fet tornar a la realitat: abans d’encarar la reconstrucció cal gestionar una crisi que segueix activa i continua fent estralls a famílies, treballadors i empreses. La llum al final del túnel no s’encendrà fins que els nivells de vacunació no siguis prou elevats com per tornar a una certa normalitat.

El context no ajuda gens. L’Estat està més preocupat per les eleccions de Madrid que per l’evolució de la pandèmia i els estralls que causa en l’economia. Segueix a la cua d’Europa en ajuts directes. A la cua, últims, l’estat europeu que menys percentatge de PIB ha destinat a auxiliar de forma directa empreses i autònoms. I Europa ha perdut una oportunitat d’or per demostrar la seva utilitat, amb una gestió nefasta de les vacunes. 

Urgeix la formació d’un nou govern per gestionar la crisi. No hi ha temps a perdre. Si pots ser aquesta setmana, millor que no pas la vinent. En l’aspecte sanitari, hem normalitzat xifres diàries de morts que són inacceptables. En l’àmbit econòmic, els autònoms i empreses que pleguen definitivament es multipliquen cada hora que passa. Abans de la reconstrucció, abans de reprendre el procés, cal fer front a una crisi que s’aprofundeix.