L’independentisme ha revalidat la seva hegemonia a Escòcia, amb uns resultats electorals que inclouen una majoria absoluta parlamentària per tirar endavant un segon referèndum d’independència. La suma del Partit Nacional Escocès (SNP) i els Verds Escocesos és de 72 escons en un parlament de 129. 

El capteniment del Regne Unit davant l’impuls secessionista escocès marca moltes diferències que fan impossible comparar-lo amb el cas català. De fet, seguir les eleccions escoceses provoca moltes enveges i mostra que no és només la diferència entre Espanya i el Regne Unit, sinó que l’independentisme té molta feina a fer aquí a Catalunya si vol treure profit de l’experiència escocesa.

D’antuvi, cal destacar la legislació electoral pròpia d’Escòcia, que permet votar tots els majors de 16 anys amb domicili a Escòcia, siguin nadius o estrangers amb permís per entrar i romandre al Regne Unit,  incloent-hi els refugiats. Gran contrast democràtic amb el milió de ciutadans que a Catalunya no poden votar per no tenir la nacionalitat espanyola, fins i tot havent nascut aquí. 

L’altre aspecte que desperta enveja és el sistema electoral de doble llista. Els ciutadans voten en una papereta el representant del seu districte, i en una altra voten una llista de candidats que representaran la seva regió. Una fórmula matemàtica penalitza els partits que han guanyat molts diputats de districte. El sistema es va dissenyar per impedir les majories absolutes, però l’hegemonia de l’SNP ha superat aquestes barreres. Molt diferent del sistema electoral català (hauríem de dir espanyol, car no hem volgut  en 40 anys dotar-nos d’una llei pròpia) que ens fa votar llistes tancades.

La líder de l’SNP, la primera ministra Nicola Sturgeon, va declarar obertament durant la campanya que si obtenia la majoria absoluta impulsaria un segon referèndum, ho vulgui o no Londres. El resultat valida la seva opció, i avui els analistes explicaven les opcions, destacant un cop més les doloroses diferències amb el cas català.

Un ministre de Boris Johnson explicava ahir a la cadena ITV que l’única carta que pot jugar el seu govern és el que anomenen una “love bomb” sobre Escòcia, per intentar que els escocesos canviïn d’idea abans de la convocatòria d’un nou referèndum, entre finals de 2022 i principis de 2023.

Sturgeon ha explicat que ara la prioritat és la reconstrucció del país postpandèmia, i que el referèndum es convocarà un cop Escòcia torni a la senda de la recuperació econòmica i social. Aleshores, com ja va fer Àlex Salmons, Sturgeon demanarà la transferència temporal de les competències per convocar referèndums. Si Londres s’hi nega, el parlament escocès aprovarà una llei pròpia. Un camí que recorda el que va seguir Catalunya per arribar a l’1-O.

Johnson ha declarat que no pensa cedir un altre cop les competències a Escòcia, que res no ha canviat des de 2014, quan es va celebrar el primer referèndum (com si el Brexit no hagués succeït). Si Escòcia aprova una llei pròpia per convocar el segon referèndum, Londres podria dur el cas al Tribunal Suprem. 

El que no entra en els plans de cap polític britànic avui és la possibilitat de combatre la independència d’Escòcia amb repressió policial, mediàtica o judicial. El mateix ministre de Johnson que va parlar ahir a la cadena ITV insistia que l’únic camí és la seducció, perquè “no podem impedir un referèndum sense deshonrar la tradició democràtica britànica i transformar el Regne Unit en un lloc fosc. No podem sobreviure com a Estat si l’únic que ens manté units és la coerció i no la voluntat dels seus ciutadans”. Si la convocatòria d’un segon referèndum acaba davant el Tribunal Suprem, el cas serà analitzat amb arguments exclusivament jurídics per una justícia independent que no té la missió divina de conservar la sagrada unitat de la pàtria. 

Finalment, hi ha un altre element que explica els resultats a Escòcia. L’independentisme és al govern des de fa més d’una dècada. Des del primer moment va entendre que la millor manera de convèncer els escocesos dels beneficis de la independència era la bona gestió dels afers escocesos. L’educació gratuïta (universitat inclosa), l’extensió dels serveis socials i de salut i una administració eficient també expliquen l’hegemonia cada cop més àmplia del sobiranisme a Escòcia. El segon referèndum i una Escòcia independent semblen més que probables. Quina enveja.