Quan el termini per formar Govern i evitar noves eleccions entren en temps de descompte, apareixen amb un gran sentit de l’oportunitat diverses enquestes que, més que no informar, cerquen interferir en les negociacions i influir en el capteniment dels partits cridats a assolir un acord.

Ja fa molt de temps que els sondejos han deixat de ser un producte informatiu per esdevenir una eina de màrqueting polític destinat a influir en el comportament electoral de la ciutadania o incidir en les decisions dels governants o dirigents polítics. És evident que les enquestes de les últimes hores tenen aquesta finalitat específica.

Enmig de les negociacions frustrades entre ERC i Junts i les converses amb els Comuns, el CIS –que depèn del govern espanyol– feia pública una enquesta que explicava que els catalans prefereixen un tripartit d’esquerres. I anava més enllà, tot assegurant que el 44% de la ciutadania vol el PSC al govern. És el mateix CIS que va pronosticar una majoria d’esquerres a la Comunitat de Madrid. Visionaris.

El diari La Vanguardia, per la seva banda, publicava un sondeig que diu que l’independentisme no només no patiria en unes noves eleccions, sinó que sumaria dos escons més que els obtinguts el 14-F. L’enquesta és de l’empresa GAD3, dirigida per Narciso Michavila, germà d’un exminstre d’Aznar i famós per intentar colar a Twitter una foto d’una manifestació de l’ANC com la imatge d’una marxa unionista. Màxima credibilitat.

També El Periódico publicava una enquesta de GESOP que –curiosament– abonava la línia editorial del mitjà i pronosticava una caiguda de Junts i un creixement del PSC i ERC. En vistes del sondeig i de les anàlisis que se’n deriven a les pàgines del rotatiu, la repetició electoral fins i tot sembla una bona opció.

Els partits que han d’esgotar totes les possibilitats d’evitar la repetició electoral farien bé de no fer cas de les enquestes cuinades en olles plenes de wishful thinking i tancar les oïdes als cants de sirena que busquen aprofundir en les divisions i afeblir un moviment que -tot i les dificultats– ja representa la majoria de l’electorat català.

Ras i curt, la repetició electoral no convé a ningú. Cal fer de tot i més per evitar-la. La generositat i sentit de país que per moment no es veu per enlloc ha d’aparèixer en els instants finals de la negociació. Si hi ha noves eleccions, serà perquè alguna de les parts no honora els seus compromisos, i la història jutjarà les seves accions.