Com en aquelles pel·lícules de boxa on el protagonista rep una pallissa assalt rere assalt, però s'aixeca una vegada i una altra fins que un uppercut inesperat agafa l'oponent amb la guàrdia baixa i el tomba, l'independentisme ha tornat a aixecar-se de la lona quan l'àrbitre ja comptava 9 i la campana estava a punt de sonar.

Gràcies al pacte in extremis de l'independentisme, ERC torna a ocupar la presidència de la Generalitat de Catalunya. Malgrat les dificultats que ha hagut de superar i les que haurà d'afrontar des d'ara mateix, Pere Aragonès comença amb el comptador a zero i té a les mans una magnífica oportunitat de consolidar el camí cap a la república amb una bona gestió.

La imatge d'un nou president republicà i independentista investit al Parlament resulta tremendament irritant i frustrant pels artífexs de la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya per la via de la repressió, la intimidació i l'asfíxia. Cop rere cop, el moviment s'aixeca i continua caminant. 

Eleccions imposades, empresonaments, exilis, confiscació de béns, persecució judicial i policial de la dissidència. Són les eines a les quals l'Estat espanyol –amb el PP o amb el PSOE-Podemos– continua fiant la solució del conflicte. Però cada com que el cop sembla definitiu, la majoria dels catalans tornen a deixar clar que volen la independència. 

Amb moltes dificultats, divisions i baralles, l'independentisme continua viu. Fins i tot quan ja semblava impossible, ha tornat a assolir un acord de mínims per tirar endavant. Si molts independentistes se senten decebuts amb com han anat les coses, imagineu-vos com ho viuen aquells que han donat per morta i enterrada la causa de la independència en 2015, en 2017 i en 2021. Els que han enviat la policia a reprimir, els jutges a empresonar i confiscar béns, els partits unionistes a conquerir les institucions catalanes amb tots els recursos econòmics i mediàtics necessaris. La frustració és enorme.

És probable que l'Estat continuï instal·lat en la negativa a encarar una solució política al conflicte Catalunya-Espanya, però la resiliència d'un independentisme que no claudica i que cada vegada suma més suport electoral pot acabar per soscavar una posició que semblarà inalterable fins que deixi de ser-ho.

Comença una nova etapa marcada pel lideratge del nou president Aragonès, que ha deixat ben clares les prioritats i accions que marcaran l'agenda a partir d'aquesta mateixa setmana. Junts haurà de consolidar el seu espai polític amb una gestió eficient i coordinada. El matrimoni de conveniència continuarà amb dinàmiques que aquí ens esveren però que no s'allunyen gaire de qualsevol govern de coalició europeu. 

De moment, l'independentisme continua rebent cops assalt rere assalt, i tanmateix s'aixeca i torna a la cantonada després de cada campanada. L'escena final de l'uppercut inesperat encara no s'endevina, però en les bones pel·lícules, arriba quan menys te l'esperes.