La setmana política ha tingut dos pics de tensió. El més evident, perquè els seus protagonistes han estat vehements en públic, és la distància exhibida per Quim Torra i Laura Borràs cap a la taula de diàleg, que s'ha de reunir a Barcelona la setmana del 13 de setembre. En essència, les paraules de l'expresident i de la presidenta del Parlament no són cap novetat, perquè des del primer moment han desconfiat d'asseure's a negociar amb l'Estat res que no siguin els termes de l'autodeterminació i de l'amnistia. Borràs és, possiblement, la líder de Junts més ben valorada per les bases, però això no vol dir que la seva visió sigui subscrita de manera acrítica pels quadres del partit. Junts no és una formació monolítica -i és bo que sigui així, perquè el debat intern és sa quan se sap canalitzar i no afecta l'estabilitat del moviment independentista- i la desconfiança cap a la mesa de negociació té matisos. Més en privat, esclar, que en públic.

Del segon moment polític de la setmana no hi ha imatges ni talls de veu, però és un cas dels que agiten les estructures governamentals. La visita del major Josep Lluís Trapero a Madrid a mitjans de juliol per entregar "condecoracions pendents" a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem ha remogut els Mossos. Encara més el fet que el diari La Razón publiqués que el tour de Trapero inclogués, també, el palau de la Zarzuela, un extrem que dimecres, quan es va publicar la informació, no va ser desmentida per la conselleria d'Interior i tampoc per portaveus oficials dels Mossos consultats. Trapero encarna totes les contradiccions viscudes en el tram més àlgid del procés, i la seva restitució, el novembre passat, no ha servit per apaivagar la desconfiança que genera en sectors de l'independentisme.

En són un bon exemple els tuits que van fer, validant la informació i atorgant-li credibilitat, dirigents com Jordi Turull i Lluís Llach, un a la cúpula de Junts i l'altre membre de la cúpula del Consell per la República que lidera Carles Puigdemont. Dirigents coneixedors de la restitució de Trapero -que va ser objecte de tensió també entre càrrecs policials i d'Interior- sostenen que Puigdemont s'hi va posicionar a favor. Un moviment així, mantenen, no podia ser ordit exclusivament per Miquel Sàmper, en aquell moment conseller d'Interior. El major té alineat el cos i els qui han treballat amb ell sostenen que no hi ha millor home per al càrrec, però al mateix temps hi ha preguntes que són evidents: per què Junts va apostar per restituir el policia que tenia preparat un pla per detenir Puigdemont -Trapero hauria estat l'encarregat de fer-ho personalment- i la resta del Govern un cop proclamada la República el 27-O?

Cap dirigent independentista, almenys públicament, ha estat capaç d'explicar com es durà a terme el nou "embat" amb l'Estat -la CUP defensa que sigui un altre referèndum unilateral- amb la cúpula policial en contra. Trapero va deixar clar a TV3 que, en les circumstàncies actuals, tornaria a fer el mateix que el 2017, és a dir, posar-se al servei de la legalitat constitucional vigent. Les seves visites a Madrid no han fet res més que tornar-lo a posar en el focus i, segons dirigents que el coneixen bé, hi ha sectors governamentals a qui ja els ha anat bé. Joan Ignasi Elena, el nou conseller, li ha mantingut la confiança des que va arribar al càrrec, i també ha descartat fer canvis en la direcció de la policia, on des del setembre del 2019 hi ha Pere Ferrer, amb àmplia trajectòria quan el departament era de CDC i, després, de Junts.

La figura de Trapero és controvertida pel que representa, perquè als Mossos no se'ls ha aïllat en cap moment del debat polític -a cada actuació contra manifestants independentistes s'aixeca la mateixa remor, alimentada sovint per Junts, fins i tot quan disposaven de la conselleria d'Interior- i perquè el judici al Suprem va trencar moltes confiances. L'exconseller Joaquim Forn, per exemple, va quedar dolgut per la intervenció de Trapero, com va quedar clar als qui el van visitar a Soto del Real aquells dies. Quatre anys després de l'1-O, el paper de la policia catalana en la culminació -ara llunyana- del procés continua aixecant suspicàcies. I més que n'aixecarà si el diàleg fracassa.