Aquests dies veiem com augmenta el nostre consum a conseqüència de les festes de Nadal. Aquest fet no és ni puntual, ni nou, sinó que és fruit de la inèrcia del sistema que ens empeny a fer-ho, en bona part, sense qüestionar-nos el com ni el perquè d’aquest consum. Aquest augment desmesurat del consumisme ens ha de fer reflexionar sobre diferents eixos i pilars fonamentals que han de guiar el nostre consum.

Per sort, a les nostres comarques no tenim implantació de grans multinacionals ni cadenes de fast fashion, però sí patim el vessant més fosc de la globalització encarnada en grans marques que fan de la immediatesa bandera. Per tant, tenim alternatives diàries a aquesta inèrcia. 

En el context de crisis climàtica en el que estem immersos, i el qual és innegable, ens cal apostar per un consum de proximitat que redueixi l’impacte de carboni de les nostres accions. No ens podem permetre comprar productes produïts a l’altra punta del planeta on la regulació ambiental i laboral no protegeix a les persones d’igual manera. Aquest consum de proximitat és especialment important en l’alimentació, ja que són pagesos, ramaders i agricultors els que sostenen la base de la nostra societat i cuiden del nostre entorn.

Tampoc podem oblidar el biaix sexista de molts dels regals, especialment en les joguines, que es fan durant aquestes dates. Posar fi a les discriminacions i estereotips de gènere és una de les nostres prioritats, hem de trencar el tabú de les joguines blaves i rosa en funció del sexe de l’infant. Les joguines han de ser eines per al desenvolupament personal i per afavorir el pensament crític, en cap cas eines per a perpetuar rols caducs on es limita i s’encasella als infants en funció del que s’espera socialment sobre el que han de ser i fer.

Un pilar de la nostra societat és la llengua, un tema que torna a estar al dia a dia social i polític. La llengua ha estat, i és, l’eix vertebrador de la societat catalana, l’element que cohesiona totes les persones del país, l’element que ens dota la identitat col·lectiva. Per tant, tampoc podem oblidar el català en el nostre consum, no podem tolerar vulneracions dels nostres drets lingüístics, consumir productes etiquetats en català i en comerços on el català no sigui discriminat és essencial pel futur de la nostra llengua. No hi renunciem, fem-ho en català.

Els drets laborals, sempre qüestionats i retallats per aquells que no valoren el benestar personal com a essencial en les persones, també els hem de defensar dins del nostre consum. Fer-ho en establiments en què treballadores i treballadors tenen els seus drets laborals garantits ens enforteix com a societat i com a classe, ja que tota defensa i conquesta de drets sempre ens beneficia com a societat. Hem de deixar de banda aquells que aprofiten qualsevol excusa, com són aquestes festes, per a retallar i vulnerar els drets dels seus treballadors.

Un nou consum és possible, amb un comerç viu i dinàmic que dóna vida als nostres pobles i valls!