Tal com ens diu l'informe publicat pel Pacte Nacional per la Llengua, no podem negar que la nostra llengua, el català, està en una situació de retrocés i de pèrdua de parlants. Una llengua sempre perseguida i amenaçada.

El fet que la llengua sigui l'element principal de cohesió social al país l'ha centrat a la diana de la crítica política i, de forma lamentable, últimament, també en el centre de la diana judicial. No podem deixar de banda el paper que estan jugant els tribunals en els últims anys, alternant i canviant decisions polítiques democràtiques a partir de la perversió i a la interpretació de part de les normes jurídiques.

Aquest retrocés de parlants també és a conseqüència de la falta de polítiques públiques de foment de la llengua durant els últims anys. Amb l’excusa de les retallades es va tancar el 3XL, el canal juvenil en català de la televisió pública, s’han reduït els plans de promoció del català i s’ha apartat de la centralitat del debat social i polític deixant via lliure a aquells als qui els molesta el català. Ha calgut un canvi de Govern, i dels seus lideratges, per reflotar el debat de la llengua i dotar pressupostàriament projectes de promoció. 

Tornar a situar el debat de la llengua al centre de l’activitat política del país ens ha de permetre tornar a construir grans aliances i consensos de país, hem de tenir la capacitat social i política de poder arribar a acords per a reforçar la llengua, per a tornar-la a situar al lloc on va estar, a no estar qüestionada. Veure el català com allò que ens uneix i ens enriqueix de forma col·lectiva.

I cert és que qualsevol modificació legal actualment només serà un pedaç que ens pugui permetre suportar els embats judicials constant per part d’aquells que veuen com a amenaça una societat cohesionada. L’única manera real de protegir el català passa, indestriablement, per la construcció d’un marc nacional nou i propi, és a dir, de la independència del principat i del conjunt dels Països Catalans. 

Perquè com ens deia el mestre Ovidi Montllor, i que no podem oblidar, “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Per tant, parlem, escrivim, pensem en català! Fem servir el català, utilitzem-lo!