Sant Jordi, amb pocs dubtes, el millor dia de l'any, i sense cap dubte un dels millors.

Aquest any ho havia de ser en especial, poder-lo tornar a celebrar com sempre, sense restriccions per la Covid. Després d'un 2020 en confinament i regalant llibres a través de "Llibreries Obertes" i d'un 2021 d'una diada descafeïnada per les restriccions, esperàvem aquest 23 d'abril de 2022 amb ganes.

Una diada dedicada a la cultura, amb la barreja aquella de flors i llibres, que sumat a les diverses accions i actes culturals i literaris durant els dies que l’envolten, fan una jornada per viure amb aquelles persones que estimem. Aquell amor compartit que va més enllà d’aquella vella idea de l’amor romàntic, aquell amor i estima a companyes i companys de diferents espais.

Aquest any no ha estat com esperàvem, volíem un dia radiant, de parades al carrer, de passejar entres llibres i roses, de fer el vermut en una terrassa, un dia de vàlvula escapatòria al dia a dia frenètic que vivim. Però la climatologia no ens ho ha permès, ni al Pallars ni en lloc del principat. Finalment, les previsions meteorològiques es van complir i la imatge va passar de rialles, i abraçades sota el sol a cares músties i abraçades sota dels paraigües per cabre-hi millor i no mullar-nos tant.

Aquesta ha estat la imatge d’aquells que tenim la sort de gaudir de la diada com a espectadors, dels que triem i remenem entre les novetats i clàssics literaris, dels que busquem la rosa més maca per aquella persona especial a qui li volem regalar. Per altra banda, la imatge va ser molt més dramàtica, per aquelles petites llibreries i editorials que van veure la seva feina feta malbé en qüestió de minuts.

La situació només és el reflex de la realitat que vivim, rere de tot l'embolcall del dia hi ha la fragilitat d'un sector, on a escala general cada dia tanquen llibreries sense obrir-ne de noves i on els grans editorials, amb ample poder comunicatiu, arraconen els petits editorials relegant propostes editorials reflexives, disruptives, transgressores o radicals a espais socials més petits. D'un sector que veu abocada gairebé tota la seva sort de l'any a un dia. D'aquesta manera, no sorprèn a ningú que siguin aquestes propostes arrelades al seu territori i amb propostes no tan convencionals les més perjudicades de l'aiguat de dissabte.

Cal que des del nostre consum apostem per la realitat que volem, comprant a les llibreries del poble, fugint dels serveis digitals d'entrega en 24/48 hores, consumint en la xarxa local que manté els nostres pobles vius i dinàmics. En certs aspectes va fer falta una pandèmia mundial per descobrir els productes agroalimentaris de proximitat. Que l'aiguat ens faci passejar per les nostres llibreries i floristeries del costat de casa per trobar allò que ens fa feliç.