Aquest any ha fet 100 anys del naixement de Joan Fuster, l’intel·lectual valencià de referència del segle passat. No podíem no acabar l’any parlant-ne.

“Tothom s’imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per suportar-se”. “Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir”. Així defineix Fuster el verb ser i el silenci en el seu Diccionari per a Ociosos, un llibre de capçalera per a la reflexió. Imaginar-se a un com vol ser i com vol actuar per poder-se suportar, per suportar totes les nostres contradiccions diàries. Parlar, no callar, no restar passiu davant del que passa. Participar.

Aquestes són bases per entendre Fuster, els seus aforismes, la setantena de llibres que va publicar i els més de 3.000 articles en premsa. La participació per salvar la llengua, per reivindicar el català com el que és, una eina de cohesió social i territorials, que estructura i ens dona comunitat arreu dels Països Catalans.

Amb Nosaltres els Valencians, Fuster reflexiona sobre la identitat del poble valencià, sobre tot allò que uneix a les persones. En un moment com l’actual, en el que la participació social i política cada cop és més escassa i l’individualisme és creixent, ens calen referents com Fuster per refer aquests nexes de comunitat. Uns nexes que són fils conductors d’iniciatives i que construeixen espais oberts i amplis de treball.

Uns espais on cal trobar equilibris i acords entre persones diferents on, per tornar a citar a Fuster, “les nostres contradiccions són les nostres esperances”. On en aquest debat constant i permanent, on tot aporta i res resta en el projecte, en aquestes contradiccions que obliguen a la reflexió que són l’esperança de futur amb complicitat. Amb aquells “còmplices que són aquells que ens ajuden a ser” que també deia Fuster reafirmant la xarxa de persones com a base de tot.

En definitiva, fa relatius pocs anys vaig arribar a Fuster gràcies a companys de militància, aquests còmplices tant necessaris i imprescindibles, i als que no puc estar més agraït. Podríem dir que Fuster és un més, però estaríem mentint. Algú que va ser, és i serà símbol d’unió i de lluita contra el feixisme no és un més, sinó que és un referent per nosaltres i les generacions que vindran.

I no podem no acabar amb la més coneguda de Fuster, que diu que “tota política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra”. Perquè no tenim altra alternativa que la implicació i la participació social, perquè si volem conservar i ampliar drets, només ho podrem fer de forma col·lectiva, des de la suma d’accions i la multiplicació de resultats. L’alternativa és la mateixa contra la que Fuster lluitava, la segregació, el creixement de l’individualisme i el feixisme. D’aquesta manera, a ser i a trencar el silenci del que parlàvem al principi, diguem-ho amb orgull:

Nosaltres els valencians, nosaltres els catalans, nosaltres els fusterians!