Fa mesos un grup de joves de Tremp van descobrir per casualitat que al darrere d’un supermercat abandonat al bell mig del passeig de Tremp hi havia un antic teatre. Aquest fet va accelerar una reflexió, una idea, un projecte que feia molt temps que s’estava movent: poder crear des de la base un espai obert, al centre, a peu de carrer, destinat a totes aquelles persones, entitats i associacions amb inquietuds i amb ganes de fer coses.

D’aquí neix aquesta nova associació que encara no fa un mes que s’ha fet pública, una entitat on el seu primer objectiu és comprar aquest edifici singular al mig de Tremp per poder-lo rehabilitar i tornar-li la vitalitat que havia tingut. Un objectiu no poc ambiciós.

Fa relativament poc, fa un parell o tres de mesos, uns amics, companys de mil aventures, em van explicar el projecte i em van obrir la porta de l’edifici per veure el que s’amagava. Fins ara darrere d’una finestra d’una habitació interior al segon pis d’un edifici tancat. Inimaginable que allò fos allà, més encara quan he anat descobrint la historia de l’edifici que fins llavors desconeixia. Us parlo de l’antiga Lira, un teatre construït a l’edifici de l’antic sindicat agrícola de Tremp i comarca ara fa 100 anys a través de la suma de recursos de les persones, fora de les institucions.

Una Lira que va esdevenir durant els anys següents com a centre de trobada cultural i de participació social i política arreu del Pallars. Fins que va quedar petita, fins al punt en què hi havia tanta gent amb voluntat de participar socialment que es va haver de buscar un nou espai, el que ocupa actualment La Lira que totes i tos coneixem al mig del passeig de Tremp. Dos espais que van poder conviure, que sumaven persones i entitats multiplicant els resultat. Fins a la llarga nit del feixisme. 

Una participació política d’organització, d’igualtat i de llibertat en auge, que només feia que obrir drets i espais. Fins que el feixisme, la foscor i la dictadura militar ho va aturar tot. Van prendre La Lira, els dos edificis, van prendre els espais, van tallar la xarxa, tot es va escapar i es va difuminar fins a gairebé esborrar-se.

Lamentablement aquest no és un fet aïllat de Tremp ni del Pallars, el franquisme va voler acabar amb tot allò que era sinònim de drets i llibertats, de xarxa col·lectiva i de projectes compartits. Per sort, no van poder-ho aconseguir. No van tenir en compte aquelles persones de convicció, valentes amb els seus valors. No van tenir en compte les persones que estimen, cuiden i difonen el patrimoni.

Per tant, el que ara volem no és res nou. Necessitem tornar a teixir aquesta xarxa de persones i entitats amb ganes de fer coses. Necessitem sumar, sumar i sumar-hi a tothom.

En un moment com aquest, en què torna a créixer l’individualisme i l’ombra del feixisme, projectes com aquest són una esperança de llum. Projectes que busquen dinamitzar les nostres valls, arrelar-hi jovent, coordinar entitats, recuperar espais patrimonials, difondre la nostra historia i cultura, organitzar actes culturals i un llarg etcètera d’accions i activitats que ens ajuden a aquest objectiu de viure amb drets i llibertats.

Per dignitat, per recuperar el patrimoni, per tornar a vincular xarxa, per guanyar el futur; fem possible l’Ateneu del Pallars!

Segueix-nos a @Ateneu_Pallars i si tens qualsevol dubte ens pots preguntar a info@ateneudelpallars.cat.