Hola, què tal? Res, que esperem que això de Barcelona no acabi com el Sr. "Artículos numerados". Un paio que deambulava per la ciutat de principis segle XX. Uns cinquanta ben baldats. Vestit de vellut assilvestrat. Espardenyes desintegrades. Ullets de conill sortit del cau. Dents pintades pel tabac. Garlaire com un lloro amb unes copes de més. Carregat sempre de trastos, andròmines, inutilitats, futilitats. I al cap una gorra de plat on posa: "Artículos numerados 6-10-1915".

Sí, és aquell dia d'octubre. Entre 7 i 8 del vespre. Quan Josep Cardona Olivé, perit mercantil, fill del Pont d'Armentera i veí de Barcelona, s'inventa un sistema de numeració universal. L'home li posa un número a tot i a tothom. Els cordons de les sabates són un 7, les lligacames un 27, un cafè amb llet un 8, els croissants sucats al cafè amb llet un 17... Visionari. La vida feta Excel. Si entraves en contacte amb ell, et converties en xifra: en un "client numerat".

Tenia numerats des de Santiago Rusiñol fins a Antoni Rovira i Virgili, passant per un entrepà de pernil del país, o un plataner de la Rambla que donava mandarines. Tot calculat diu ell: "Tinc establertes les numeracions tipus per professions amb subenumeracions per als individus que les exerceixen. El públic no comprèn els enormes avantatges que comportaria la implantació del meu sistema. Ens coneixeríem més, es facilitaria la relació social, es multiplicarien les transaccions comercials, hi hauria més germanor entre els homes". La utopia resolta amb calculadora. I com calcula la política?

Mr. "Artículos numerados" dóna una xifra exacta, rodona: es declara apolític. Però recompta, computa i defensa que el país s'hauria d'operar des d'un bipartidisme numèric. Dos partits: els parells i els senars. Tot quadra. O no. Perquè, a la vida, al senyor Josep Cardona Olivé no li van sortir els números. Aquest va ser el seu darrer compte de resultats en l'últim nanosegon d'existència: "Moro en la misèria, només per l'afany de fer-me popular i per no voler cap retribució ni propina de ningú. Sóc un home fracassat en la meva manera de numerar les coses".

Zero. Això també li passarà a l'independentisme a la batalla electoral per Barcelona el 2019? La síndrome "Artículos numerados" sobrevola l'independentisme a la capital catalana. Ho té tot per sumar, calcular, comptar, operar... però ho farà a l'hora de la veritat? Farà perquè li surtin els números? Diguem-ho a mode Excel existencial: només compta guanyar. Només compta aquest resultat. Només compta la xifra final, numèrica de la victòria. Tota la resta és acabar com un pobre, trist, incomptable, indesxifrable, innombrable "Artículos numerados". A la vida no compta per a res ser un 8, un 28, un 345, o un 4568. A la vida, com va dir Dostoievski, aquell rus trufat de vodka, dos més dos no fan quatre. Falta alguna cosa més perquè tot sumi, perquè tot quadri, perquè tot surti, perquè tot es guanyi.