Buscar, furgar, explorar, investigar.... Parlem clar! No ens prenem seriosament la recerca en aquest país. No s'ha fet prou. No es fa prou. No sabem moltes coses. Importants, bàsiques, nuclears. Per exemple, era Guifré el Pilós mestís, xarnego? No se'n parla. Per què? Es vol amagar? Hi ha por? Volem saber.

Aquell encarregat, aquell capatàs, aquell mig-mig, aquell subordinat, aquell pelacanyes, aquell xitxarel·lo... aquell delegat del govern carolingi (els francs, l'àtom d'Europa: França, Alemanya...) era un immigrant que un bon dia (s. IX) passa de la sang dels amos i es munta una família, una nissaga, una cabana pròpia. A prendre pel sac tot. Se salta la llei i nomena com a successors dels comtats els seus fills. Es diu dret a l'autodeterminació i ens el vam inventar nosaltres perquè així neix Catalunya: del còctel, una suma de bons productes per fer-ne un de millor.

Perquè aquest Guifré administrava unes parcel·les que ara en diem Catalunya. Uns terrenys, unes urbanitzacions, unes zones de xalets que en deien comtats (Barcelona, Urgell, Rosselló, Osona, Girona, Empúries, Ribagorça...). I abans que Guifré i família migressin cap aquí com a temporers, masovers de la gestió del terrós, els sarraïns, visigots, fenicis, grecs, romans, ibers, dinosaures, formigues, microorganismes, escaroles, bledes assolellades, roques assilvestrades ja havien passat, viscut i emborratxat per aquí com un incest permanent. Catalunya, com sempre repetim amb eco de subwoofer, és una coca de recapte. Una macedònia, una amanida, all i oli, carajillo, ratafia, trencadís gaudinià... Un bufet lliure.

Ara, dotze segles després, ens venen a vendre el plat únic. El conte nutricional que si la Catalunya xarnega, que com el Messies, torna el xarneguisme, que els que no saben ni el que vol dir xarnego es converteixen a la religió xarnega, i la franca alcaldessa Colau ens vol adoctrinar sobre la Catalunya mestissa, el mestissatge, el reciclatge, el compostatge, la diversitat, pluralitat, multiplicitat, la física quàntica... Tot això ja cansa, ja esgota. Ja és un insult de no saber què és Catalunya i qui som els catalans. Tanta privatització del xarneguisme, el mestissatge, i els ous estrellats.

Potser perquè tots aquests privatitzadors de la Catalunya real, del sentit comú, de l'espai públic i de la veritat física i emocional repeteixen aquesta cantarella unilateral i tòxica és perquè el que volen és tornar a una nissaga única, a un monarquia contínua, a una raça única, a un estat en mal estat... Potser el que volen és això: ser casta carolíngia eterna que explota els que no són, i no se senten com ells.

Si Guifré el Pilós aixequés el cap us muntava la revolució social que ell sí va fer i que vosaltres no sabeu fer només amb palles mentals. I, a més, us engaltava quatre lliçons gratis per ensinistrar nens malcriats en les utopies del no res. Més educació, més alfabetització, més cultura, més llegir... i menys encefalograma pla, menys neurona dissecada, menys taxidèrmia cerebral, menys sobredosi d'estereotips. Més ser persones. Au, a parir panteres.