Hi ha gent que creu que Manuel Valls no és una persona real. És un actor? Un còmic? Un artista? Interpreta un paper? Hi ha gent que es fa creus del que diu, del que fa, aquest candidat a l'alcaldia de Barcelona. El meu ésser i jo sempre permanentment reunits, hem sospitat, modestament, que Valls era un barret mexicà de la Rambla. Un souvenir. Però darrerament hem passat de la teoria de criatura tèxtil a la de xifra, dada, número, caràcter, signe... és Valls un algoritme?

Si en Manuel fos, realment, un algoritme no seria el primer algoritme polític. En tots cas seria el primer algoritme D.C (Després de Colau). L'alcaldessa de Barcelona és un gran algoritme. Si guanya les eleccions municipals el 2015 és perquè l'estiu de 2014 sap fer anar l'algoritme. Sap detectar. Programar. Veureu. Hi ha variables a l'aire... calor, alegria, birra fría: la Barceloneta, pisos turístics, turistes torrats, desmarxats, soroll, veïns, lloguers, queixes, angoixes... turismofòbia; turismòfob; turismofòbic; turismodolent; turismotot... algoritme. Regles, càlculs, codis, còmputs.

El turisme és el missatge. El turisme és el problema. Si vostè no arriba a final de mes la culpa és del turisme. Si a vostè li ha sortit un pèl octogonal al front nord-est del nas és que l'ha fet brotar el turisme. Certament el problema hi era, però el problema s'estirà com un xiclet que tapa tots els forats per no deixar veure els altres. L'algoritme detecta (especialment via xarxes socials) una preocupació en un sector dels barcelonins. I de l'algoritme en fem baioneta de la realitat.

L'algoritme punxa, s'obre pas. L'algoritme és una escletxa programada, numèrica, digital. Una fletxa. L'algoritme acaba sent més veritat que la veritat mateixa. Si Colau va guanyar amb l'algoritme del turisme, Valls vol fer el mateix amb l'algoritme de la inseguretat. Valls no és el candidat: l'algoritme de la inseguretat és el veritable candidat. Per tant, sí: Valls és un algoritme.

Valls no vol guanyar. No serà l'alcalde. Aquesta és la seva funció: algoritme. Un míssil ideològic que punxarà en nom de la inseguretat, la delinqüència, els crims, la por, les temences... Un algoritme ple de regles que quadraran que diran que Barcelona té una endèmia. I Barcelona té problemes amb la seguretat? Sí, clar. Barcelona ciutat de l'Estat amb més delictes. Ciutat Vella un epicentre. Realitats i percepcions. Aquí funciona l'algoritme.

Valls està pensat per lluitar contra l'altre algoritme: Colau. Com dos superherois. Poden imantar així votants del PP o el PSC a les seves bandes. I poden quedar fora de l'street fighter algorítmic tot el sobiranisme: ERC; Junts-PDECat-Crida; CUP; Primàries. Aquesta és la idea. Algoritme per entretenir-nos. No vol guanyar. No està fet per guanyar. Aquest és l'algoritme: pistatxos. Cacauets. Pipes. Crispetes. Resultat: entretenir-nos. I que el sofà de Barcelona quedi ple de greix, oli, brutícia. Per dir que els altres (sobretot els sobiranistes) són els que embruten Barcelona, Catalunya i la galàxia. Benvinguts a la ciutat, al país de sempre: on els algoritmes ens expliquen qui som, què hem de pensar, què hem de comprar, què hem de sentir i què hem de votar. Pistatxos, per a tots.