Andalusia després de la birra fría. Andalusia després del pas del caciquisme d’esquerres al caciquisme de dretes. Sol y sombra: anís i brandi. Andalusia: latifundi de la impotència crònica educada i subvencionada. Andalusia perpetu cadàver de Lorca foradat als vorals d’autopistes gratuïtes de foment de la misèria. Passen afuades, grolleres, bavoses, les caravanes del terror.

Les eleccions andaluses també porten megafonia, banda sonora, corneta de Guerra Civil. No és només VOX, PP, Ciutadans: aquesta nova CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) del segle XXI. Aquesta macedònia de dretes de calaveres i ossos que van governar Espanya el 1933 amb l’aiguarràs populista Alejandro Lerroux, que abans va ser enviat per l’estat a desinfectar Catalunya. No.

També és aquesta esquerra, del PSOE a Podemos, siamesa, clònica, bessona, loctite, resina, enganxosa, apegalosa. Que diu el mateix cridant. Que ara cal fer un Front Antifeixista. Un Front Constitucionalista. Un Front d’Auto Salvament. Una altra corneta de Guerra Civil. Ecos desguitarrats del Front Popular de 1936. Coalició electoral d'esquerres de la pell de frau per combatre el Front Nacional de dretes. Les darreres eleccions abans de la Guerra de juliol. Un nou engany-parany pels catalans.

Sempre cal unir-se abans per l’antifeixisme, cicloturisme, daltonisme, estrabisme, heliocentrisme, determinisme, contorsionisme, funambulisme... I tots, tots els catalans, de dretes, esquerres, centres, octogonals, anormals, coaxials, vegetals, minerals... ens hi vam deixar arrossegar. Abans ells, que nosaltres. Abans sempre ells. I la Guerra va ser això: estirats, instigats, atiats per uns i altres. Xafats, liquidats i sepultats per uns i altres.

Ara, diuen, s’ha de salvar Espanya del feixisme. Demà serà de la suricata diarreica lisèrgica. Espanya sempre s’ha de salvar perquè no té salvació possible. 

El salvament espanyol via respiració assistida sempre passa per les mans dels científics dels laboratoris de l’Estat que fabriquen start ups víriques (com VOX,  Ciutadans... com tot). Saben el que es fan. Ara i fa tres segles. Inocular virus. Inocular confusió. Podríem dir moltes coses, però ja s’han dit. Ara, que ja va cavalcant, a toc de corneta, un altre moment.

Ens quedem amb el que va veure, i escriure (17 de novembre de 1937), l’escriptor, i aleshores oficial, Joan Sales. Canvieu banderes pel que vulgueu. Perquè sempre, sempre és igual: “Sempre recordaré una de les visions de la Barcelona de començos de la guerra: a capitania general, que després de rendit el general Goded a la guàrdia civil fou ocupada pels “milicians” dels partits, havien hissat tot de banderes".

"N’hi havia de negres, de vermelles i negres, de verdes i vermelles, de totes vermelles amb la falç i el martell i de totes vermelles sense, de republicanes unitàries, de republicanes federals; entre tantíssimes banderes de partits, com una més, una de tantes, hi havia la catalana. Com pot caure un poble en una aberració semblant? Com ha pogut perdre l’instint que la seva bandera ha d’estar per damunt de totes o, millor encara, ser l’única?”. Perquè uns saben auto salvar-se i d’altres només sabem auto destruir-nos.