Sembla transmès biològicament. Fins i tot Darwin podria dubtar. I acabaria donant com a científica l'evolució del suricata coix, borni i alopècic a centpeus amb visió 3D i cabellera holística. Així és. Sembla que generació rere generació de catalans se'ls ha transmès genèticament que les esquerres espanyoles són una espècie diferent que les dretes espanyoles. Vaja, que el PSOE i fillols (naturals o bastards) és una cosa i el PP una altra. I encara més: que tot bitxo esquerranós és més dòcil, mansoi i bon jan que una criatura de dretes.

Certament encara no hem arribat al final de l'evolució de les espècies, però si per alguna cosa servirà tot aquest pollastre de la rostisseria nuclear peninsular, és perquè, per primer cop des de fa més d'un segle, tota una generació de catalans vegi clarament, diàfanament, cristal·linament, que a la reserva Rio León Safari de la pell de brau-frau no ha arribat mai l'evolució dels bitxos i que les esquerres i les dretes espanyoles són la mateixa fera ferotge. Molts han caigut del cavall. I han vist que, realment, estaven damunt una cabra que està com una cabra.

Rucs, ruquets, someres, someretes... Sí, no em vull deixar els pollins, les pollines, ni els encantats, els totxos, els enzes, els pallussos... Tots heu anat veient com les esquerres fraternals han gaudit amb les hòsties que ens han fotut, amb el 155, amb els presos, exiliats i amb tot bufet lliure que el Bon Déu Federal vulgui per donar-nos pel sac i tot orifici natural o artificial.

Ara també ho veureu amb el judici. A tota pantalla. Agraïu, els que no ho sabíeu, que totes aquestes criatures d'esquerres, esquerranoses, revolucionàries, ultra roges, mega vermelles, més roents que un pebrot escalivat eren igual, calcades, siameses a les dretes. Totes aquestes espècies rogenques de la fauna pàtria que no paren de mobilitzar-se per l'alliberament d'un microbi liofilitzat de l'Antàrtida nord-oriental empresonat a un iglú en vaga de fam exigint els seus drets socials de queixalada socialitzant al pingüí centralista.

Tots aquests polítics, intel·lectuals, professors, lampistes, funambulistes, contorsionistes... de l'esquerra espanyola. I totes aquestes mòmies socialistes, d'esquerres, espanyoles, catalanes, que ara ens treuen, com un Sant Cristo gros carbonitzat, dient-nos no-sé-què-de-per-on-ha-d'anar-tot, que és com dir, repetir, reiterar, insistir en la metodologia de la canya esquerdada: que us la fotin, l'hòstia, l'escarment, la venjança. Tots bavejant per la droga diària dels insults, les mentides, les vexacions. Tots excitats per un judici pornogràfic. Tots escorrent-se per sentències orgàsmiques i, sobretot, per aquestes inhabilitacions, que ja planen com una ombra congelada damunt els polítics catalans.

Això és que somieu gemegant. Això és el que voleu. Això és el que desitgeu. Això és la vostra no evolució de les espècies. Més morts que vius. Més letals que vitals. Més malvats que bondadosos. Més mentiders que veritables. Més líquids que sòlids: el roig no és roig, el vermell no és vermell... és sang. Potser hi havia catalans que, fins ara, eren daltònics. Ara ja veuen, senten, pateixen la ferida rajant al seu propi cos.