Dilluns, 25 de novembre de 2024
Opinió

​El judici: de Nostradamus a Deulofeu

«Si Nostradamus visqués no podria predir res. No ensumaria res. Potser perquè aquest judici torna a demostrar, ara en directe, que Catalunya és una hipòtesi»

Francesc Canosa 5 de març de 2019 a les 20:25
He pensat en Nostradamus. Al segle XVI el paio va predir que l'agost de 1999 el món se n'anava a la merda. No va especificar a quin contenidor s'havia de reciclar, però el planeta no se'n va anar a la merda fa vint anys. Snif, snif... ens vam quedar sense femer apocalipsi. Que ens torni els diners! Tot sempre falla! El món, definitivament, és una caca. Res acaba i tot comença. Si Nostradamus visqués, no podria afanar prou ansiolítics veient el judici. No podria predir res. No ensumaria res. Potser perquè aquest judici torna a demostrar, ara en directe, que Catalunya és una hipòtesi.

Sí, tornem-ho a repetir els cops que faci falta: Catalunya és una hipòtesi. Una suposició, una teoria, una possibilitat. Catalunya sempre està a l'aire: mai aterra. A on ens durà aquest judici? Uns diuen una cosa. Els altres, una altra. Res coincideix. Res parla del mateix món. Res. Ja ens entenem. Aquest judici, les paraules, les afirmacions, les proves, els gestos, els moviments... tot és extraterrestre, irreal, lisèrgic. A la sala no es fuma però sembla que hi hagi un mar de fum fent surf. Un oceà de fumarada, de boira de la confusió. De tant que es veu no es veu res. Però després del judici el món no se n'anirà a la merda. Potser perquè Catalunya és una profecia.


Ara penso en Alexandre Deulofeu. El català que ho va predir tot des dels anys 30 del segle XX: la descolonització; l'explosió de Iugoslàvia; de l'URSS; l'hegemonia d'Alemanya a Europa.... és "La Matemàtica de la Història". Un català fent un Excel del planeta. Tot ho ha clavat. Tot ho havia escrit. Una de les seves profecies més esperades ha de passar als voltants del 2029: la desintegració de l'estat espanyol. Ja ha començat? Està arribant? A quin contenidor hem de llençar la brossa? Preguntes. Interrogacions. Permutacions. Combinacions. Moltes suposicions. Perquè, certament, Catalunya és una hipòtesi. I aquest judici és una hipòtesi. Fins i tot, suposadament, tenint clar el que pot passar al final. Perquè aquí no hi ha final. Potser és això el que passa que, tots plegats, responent, afirmant, negant, apuntant, arengant, contradient, matisant, gesticulant, manotejant... ens confirmem que som una hipòtesi i després del judici continuarem sent una hipòtesi. Fins al 2029?

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Més articles de l'autor
10/08/2021

Prostitució nominal: Jocs d’hivern Barcelona-Pirineus

19/05/2020

Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?

21/04/2020

El cul «progre» espanyol

31/03/2020

​Padrins morint

24/03/2020

El meu gat no entén res

17/03/2020

El nacional-virus Pedro Sánchez-Negrín

10/03/2020

Parlarà Omella de Sixena i la Franja?

03/03/2020

​La nova feina d'Albert Rivera

25/02/2020

Era Guifré el Pilós mestís?

18/02/2020

Ruta fúnebre per les botigues emblemàtiques de Barcelona

Participació