Una pastilla? No. Ara que fa vint anys de la pel·lícula Matrix va Miquel Iceta i ens diu que res de pastilles. Que ni al futur, ni al present, ni al passat, ni al plusquamperfet, ni al gerundi, infinitiu, participi... Podrem prendre pastilles, píndoles, comprimits. El líder socialista ens fa saber que no hi ha cap opció d'escollir entre el gran dubte existencial de la pastilla roja (realitat) o blava (somni) que planteja Matrix. Res. Iceta ens comunica que no podem triar res de res: "No hi haurà ni 155 ni independència". El PSOE ja ha elegit la química, els barbitúrics, els ansiolítics, l’LSD per nosaltres.

El socialisme espanyol és droga dura. Tanta que fa que al·lucinis xampinyons assilvestrats pilotant una ala delta feta amb tela de calçotets foradats a cops de bec tartamut de mussols lisèrgics. Iceta diu allò de no pots escollir per fer coitus interruptus dels efectes de la pastilla que es va prendre i la va fer dir: "Si el 65% dels catalans vol la independència, la democràcia ho haurà de permetre". Tothom al·lucinant follets galvanitzats a l'hiper espai big bang xiclet calidoscòpic. Doncs res, a prendre's una altra pastilla i marxa enrere: la píndola de l'endemà. Efecte: rectificar i dir que no podem triar ni la pastilla del 155 ni la de la independència, que el PSOE és la farmaciola espanyola que ens donarà potinga de la bona. Per això el Dr. Pedro Sánchez, seguidament de l’acte de desintoxicació pública d'Iceta, ens ha donat la gran pastilla única: no hi haurà independència, hi haurà convivència. I més píndoles: l'independentisme i la dreta espanyola són el mateix. La socialització dels narcòtics.

El PSOE és un estupefaent de tota la vida. Mai falla. Que no ho sabíeu? Segurament perquè estàveu sota els seus efectes tòxics. Pluja verinosa. Núvols metzina. Canvi no climàtic. Temps permanent. Ara que fa 80 anys de la fi de la Guerra que els hi preguntin als catalans que estan al cel, o algun que encara queda viu. Quan desembarca el 1937 a Catalunya el Govern de la República. Juan Negrín, president. Líder del PSOE a sou ideològic del Moscou de l'altra dictadura. Aquell Govern, aquell PSOE va ocupar i destruir Catalunya amb la seva arribada: va apartar la Generalitat i tots els polítics catalans amb un 155 amic; va represaliar, detenir, empresonar centenars de catalans amb les seves purgues ideològiques. Va enganyar, mentir, vexar al President Lluís Companys i a tots els catalans: des del primer dia fins al darrer, quan les tropes franquistes estaven a tocar de Barcelona i Negrín cridava a la victòria final, al suïcidi, i ell fugint.

Aquesta és la pastilla del PSOE, la pastilla de Negrín per a Catalunya a pocs mesos abans de la fi de la Guerra: "El que estorbe esa política nacional debe ser desplazado de su puesto. De otro modo, dejo el mío. Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la de que se desprendiese de alemanes e italianos. En punto a la integridad de España soy irreductible y la defenderé de los de afuera y de los de adentro". Són ells: Negrín, Felipe González, Zapatero, Sánchez... La pastilla encastada a la boca. Fot-te-la, per força, perquè jo ho dic. Quan no hi ha ànima, només hi ha química: la pastilla vermella (socialista), real, mortal.