El meu gat i jo fa dies que estem veient en bucle enrinxolat tirabuixó els vídeos que fa Ada Colau a Youtube. Hi ha gent que se'n riu. Per què? Els heu de veure. Mireu. L'alcaldessa surt com una adolescent de sèrie d'adolescents de high school nord-americana de finals dels vuitanta-principis dels noranta. Veig espurnes de Saved by the bell. Aquesta adolescència de moviments molla. Cap, ulls, esquena, mans: tot espasmòdic. Com espirals humanes tipus io-ios que surten disparats per totes bandes. La llengua, també. Aquest argot de paia enrotllada que es desenrotlla amb els... Txaxi-guai-mola. El vídeo és el missatge. Però a qui va dirigit?

L'alcaldessa ens dona alguna pista com una Jessica Flectcher de S'ha escrit un crim envernissada dels vuitanta-noranta. Mmmm... Fa els vídeos només amb castellà. Elemental. Suposem que ja se li ha escapat el públic Bola de Drac i ara busca, desesperadament, el Leticia Sabater-Con mucha marcha. Hi ha una fuita i busca fruta. No hi ha fruita. Tampoc, truita. Metafísica empanada barcelonina: el paio-paia de Nou Barris amb tatuatge del PSOE (mai ha votat PSC perquè no sap ni que existeix) marcat a ferro roent com a vot permanent però que ara ja ha passat a votar a Ciudadanos-nacional-una-grande-libre perquè Catalunya se'n va a la merda pot votar, realment, ara a les municipals, a Manuel Valls? Mmmmm... I a la Colau youtuber? A qui busca Colau?

Buscant la Susan desesperadament. Jove busca ser gran, per això busca una altra dona. Colau busca a Susan-Madonna? Qui és Susan? On és? On viu? Sap ballar twist aguantant un tornavís amb el nas? Li agraden els bloody mary amb sugus de pinya? Existeix el públic que busca Colau amb els seus vídeos? "¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿Adónde vamos? ¿Estamos solos en la galaxia o acompañados? ¿Y si existe un más allá? ¿Y si hay reencarnación?", Siniestro Total és total. I té raó. La cançó, de 1984, ja ens diu a qui busca Colau amb els seus vídeos a la xarxa: ni idea, no ho sap. Potser Naranjito té la resposta.