Dilluns, 25 de novembre de 2024
opinió

Oh! Europa

«Com és possible que se'ns negui tot el que he, gestat, donat, creat? Com és possible que Europa negui a Europa?»

Francesc Canosa 7 de maig de 2019 a les 20:00
Oh! Europa. Recordeu? La sèrie emesa (1993!) per TV3 i feta per Dagoll Dagom. Sí? Aquells turistes catalans i valencians virolats, reals, per surrealistes, voltant pels 12 països de la llampant Unió Europea. Sí? La deliciosa melindrosa orxatenca Ampariues dient a tot monument i bitxo vivent i cosa que es mou: "Me la imaginava més gran". Amunt i avall. Això, sobretot perquè la vam parir nosaltres. Sentiu? Pareu l'orella.

És un nadó. Aquest és el bressol: les Corts Catalanes (1283-1714). Ni anglesos ni francesos sabien el que era un Parlament democràtic com els catalans. Catalunya és fundadora de la democràcia d'Europa. Però és que aquest Parlament ja parlava abans. Des del primer espermatozou democràtic: les Assemblees de Pau i Treva i les Corts Comtals del segle XI. Som model. Paradigma. Motlle. Som el carboni 14. Som la coca-cola de la democràcia. Som els que el 1162 oferim al planeta la fórmula de coexistència de les espècies humanes: la Confederació d'Estats. Ens ho traiem de la closca, la butxaca, l'espasa, nosaltres: la Corona catalanoaragonesa (El Comtat de Barcelona i el Regne d'Aragó). Estats independents però units pels seus interessos polítics, militars, econòmics. Som tot això i no una altra cosa.


I com és possible? Com és possible que se'ns negui tot el que he, gestat, donat, creat? Com és possible que Europa negui a Europa? Ara penseu en el President Puigdemont, en els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, en Marta Rovira, en Anna Gabriel. En tot aquest pollastre de la Junta Electoral, del Jutjat madrileny, del Suprem... En tot el d'ara, el d'abans. El que passa és que, aquests catalans (i milers més!), aquests exiliats, tots, demostren novament, al segle XXI una cosa: "Catalunya és un miracle. Un miracle en l'Europa contemporània". Ho va dir, repetir, l'historiador Josep Termes. I avui, tots aquests catalans, són la kriptonita de l'estat, en mal estat, espanyol. Sense Catalunya no hi haurà Europa. Som una solució perquè som una nació. Tard o d'hora, som la salvació, o no.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Més articles de l'autor
10/08/2021

Prostitució nominal: Jocs d’hivern Barcelona-Pirineus

19/05/2020

Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?

21/04/2020

El cul «progre» espanyol

31/03/2020

​Padrins morint

24/03/2020

El meu gat no entén res

17/03/2020

El nacional-virus Pedro Sánchez-Negrín

10/03/2020

Parlarà Omella de Sixena i la Franja?

03/03/2020

​La nova feina d'Albert Rivera

25/02/2020

Era Guifré el Pilós mestís?

18/02/2020

Ruta fúnebre per les botigues emblemàtiques de Barcelona

Participació