15.716. És el nombre de terratrèmols a tot el món durant el 2005. La borratxera de l'escorça terrestre va ser de les que no s'obliden. La litosfera feia anys que estava torrant-se de mala manera: el 1995, 9.524 cataclismes, i així, anar-li fotent, any rere any. El que no queda clar és si a les eufòriques xifres de 2005 es va detectar un dels moviments sísmics nascuts, artificialment, només per sacsejar totalment una petita part del planeta: Catalunya.

El 2005 es fabrica una falla als laboratoris del cata-crac que ho faria tremolar tot: el primer manifest "Por un nuevo partido político en Cataluña" que és l'origen del partit Ciutadans-Ciudadanos. El text explosiu (impulsat per criatures com Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat...) el que vol realment és fracturar l'escorça terrestre de Catalunya.

Sí, s'oblida que Ciutadans neix per esberlar el català i Catalunya. És una start up per rebentar la llengua. Com diuen els professionals de la broca petadora el 2005 el que volen és esquerdar "la táctica desplegada durante más de dos décadas por el nacionalismo pujolista", de "propiciar el conflicto permanente entre las instituciones políticas catalanas y españolas e, incluso, entre los catalanes y el resto de los españoles"; "dos décadas en las que el poder político, además, ha renunciado a aprovechar el importantísimo valor cultural y económico que supone la lengua castellana, negando su carácter de lengua propia de muchos catalanes". Ja ho proclama el professional de la mina: "Soy minero y temple mi corazón con pico y barrena. Soy minero y con caña vino y ron me quito las penas soy barrenero porque a mi nadie me espanta y quiero solo el sonido de una taranta...". Bum!

Sí, bum! Ara els miners taronges estan tastant la fractura de la dinamita a casa. Es veu que comença a auto esberlar-se Ciutadans. Pesos de la formació com Juan Vázquez, Toni Roldan, Javier Nart... trenquen amb el partit. I ja portem setmanes, on al dinamiter major del regne miner, Albert Rivera, l'estat nacional-Frankenstein-espanyol li està dient que també està trencant amb ell, que ja ha complert la missió rebentadora, que ja no el necessiten. I el freelance de la pólvora Manuel Valls detonant Barcelona i el grup a l'Ajuntament... El partit de la fractura està vivint la seva fractura. És el que té ser miner. És el que té la barrina, la dinamita, l'explosiu. És el que té la mina. És el que té l'obscuritat, la foscor, el túnel sense sortida. Bum!

Sí, bum. Ara Rivera ja només li queda començar la fase auto bum-bum: que l'insultin, li diguin de tot, per ser català; per crear un partit des de Catalunya... o amb els temps que corren fins i tot Naranjito li pot demanar el seu cap per rebel·lió contra el color nacional-taronja. I que vigili amb el suc de taronja, no fos cas que decideixi esprémer-lo per competència líquida deslleial. I ja no dic si La taronja mecànica es decideix a actuar... Veurem.

Però el que ja veiem, des que Rivera va sortir al món com el nen Jesús amb els òrgans de la fractura a les mans, és que no riu mai i té l'humor en quarantena. Cada cop més. Fes que no es vagi quedant sol. Aïllat, tancat, incomunicat. A la seva pròpia mina. Perdut pels túnels, les galeries. Sense poder parlar. Sense poder fer servir la llengua. Fes que no acabi sent víctima de la seva pròpia falla de la fractura prefabricada. Un rajolí de terra. Les parets com un entrepà caníbal. El sostre tronant.... L'escorça terrestre començant a fer Festa Major.