Muuu, muuuu, i remuuuu. Traduït: com està el pati frenopàtic. Sí, hem vist aquests nois i noies ocupant, by the galta a la brasa vegetal, una granja de Sant Antoni de Vilamajor. Per protestar, segons ells, per les condicions de les vaques i vedells. I perquè es separen mares i fills com si fossin l'inici una família desestructurada. I perquè hi ha mosques. I perquè tenen poca aigua. I poc gintònic. I poca esperança de vida. I no està clar a quina llar de jubilats aniran a petar. I... muuuuu... Ja no podem més. Poca feina, xiquets, poca feina, però sobretot poca neurona. Fins que no vau anar a la granja no havíeu vist una vaca en la vostra vida. Molt dibuix animat i poca realitat. Una vaca pintada no és una vaca. I un pagès, i una granja, i un cagalló de dimensions XXL... I així tot. Aquest és el tema. M'he hagut de fotre un vedell de cop, a mossades, per digerir tan analfabetisme. Muuuu...

Mengen pinso d'irrealitat aquests nois i noies. Masteguen pedagogia d'analfabetisme existencial aquestes criatures de granges urbanes. Aquesta educació virtual de vedellets, esquirolets, pollets, musaranyetes... Aquesta instrucció animal d'el gat respecta a la rata. Aquesta criança que res que el lleó veritablement li fot una morrejada a la llebre quan li arrenca el cap, les orelles, les potes, la cartera i l'ànima. Aquesta didàctica de paleolític. Aquesta superioritat il·legal, immoral, animal d'ocupar una propietat privada i donar lliçons als que es guanyen la vida, als que endrecen la terra, el paisatge. Als que tenen cura del qui ningú té cura. Als que ens alimenten. Als pobres treballadors suadors d'aquesta vall de llàgrimes. Ara, ells desembarquen amb aquesta prepotència de colonitzador que amb un rifle fet telèfon mòbil allibera disparant a les pobres tribus ignorants, bàrbares que piquen el terra amb trossos de fusta ancestrals. Els evangelitzadors dictadura blanca del no-res. Res. Cap taca. Cap suor. Cap neurona. Poc pic i poca pala. Poca realitat i molta obesitat de fotos digitals de zoo humà de centre comercial amb aire condicionat i batut de 20 euros de pseudofruites ecològiques que no són ni fruites ni ecològiques però com que em vull creure que són fruites i són ecològiques em crec tot el que em diuen les marques que em diuen que són ecològiques i sanes i pures i virginals i incorruptes... Perquè som davant una protesta clarament discriminatòria. Muuuuu...

Molt protestar pel bestiar i poc pel vegetal. Tasteu. Com va respondre el filòsof sensual Francesc Pujols a un conegut que li va refusar la invitació a menjar conill perquè era vegetarià: "No s'amoïni, ja matarem un bròquil". Doncs això... Llibertat Vegetals de Catalunya! Amnistia Herbívora! No a la matança d'espinacs! Molt defensar els drets de la vaca però poc els de l'escarola. I què dir de la bleda assolellada? I del cigronet lisèrgic? Éssers de Déu i del diable. Criatures del sol i la lluna. La vida no és blanca o negre, ni tampoc animal o vegetal, o sidral o sideral. Muuuuuu...

Sí, defenseu les vaques a ultrança extremista com una gihad carnissera, però i les mosques eh? Què passa amb els insectes dípters? Un respecte. Perquè les mosques cauen com a mosques. Quanta mortaldat! Quin genocidi! Estic mosca! De tots és sabut, i perdonin la repetició filosòfica de carajillo sacrificador, el que li va dir el reincident filòsof carnívor Francesc Pujols a una veïna de tocar seu el dia que ve a visitar-lo a casa. La senyora es meravellava que a casa Pujols no hi hagués mosques i pregunta: "¿Com s'explica que estant tan a la vora, a casa de vostè no hi hagi mosques i a la nostra no ens deixin viure?". I Pujols respon: "Senyora –va respondre Pujols confidencialment–: a vostè ja l'hi podem dir: les matem". S'acabava d'inventar el matamosques. A imatge i semblança de les cues de les vaques. Perquè les cues salvatges, injustes, cruels, flagel·ladores, fuetejadores de les vaques fa segles que maten a les punyeteres, emprenyadores, improductives mosques. Muuuuuuuu... cal pelar les vaques per assassines. A l'escorxador de la moral i mortal. Però ei, això no es podia saber. Ni que les vaques expulsen a l'espai merda atòmica. Ni que la merda fa pudor. Ni que imanta a les mosques. Ni que... en fi. Deixem-ho. Anem a pasturar persones.