Bum! Aquesta bomba de la Barceloneta. Sola sota l'aigua. 70 quilos de trilita. Bum! Diuen que era un projectil sense detonar. De 1936. De quin dia? La van tirar? Va caure? Va ser el mateix dia que el Decret de la Generalitat? 27 d'agost de 1936: s'aprovava la proposta de la divisió territorial de Catalunya: 9 regions. 38 comarques. 1.070 municipis. Enmig del caos, de les explosions, endrecem el país. Una altra bomba.

Sí, som una explosió controlada. Certament en el puzle de Catalunya s'hi treballava des de 1931, però va ser oficial entre 1936 i 1939. És allò que deia la literatura oficial del 1936, nou mapa de país: "Signe de la submissió a un centralisme que repugnava a la nostra ànima col·lectiva, les quatre províncies amb què era dividida Catalunya d'ençà de l'any 1833, foren suprimides per a donar lloc a la reestructuració de la unitat catalana[...] La Generalitat tenia, però, el deure d'establir una divisió territorial definitiva. Les quatre províncies desaparegudes, tal volta havien estat per administrar des de Madrid, i dins d'un règim centralista, la part del territori estatal que comprèn Catalunya. Per a governar Catalunya des de Barcelona calen unes divisions noves adaptades a les característiques de la nostra autonomia i basades en les realitats naturals i econòmiques de la terra". És allò: crèiem que, enmig de les bombes, podríem ser independents. És un mapa de la Catalunya lliure, de sempre, i que sempre no deixen dibuixar. És un mapa real que s'acaba convertint sempre en ideal. Hem d'aprendre de Madrid.

Avui Catalunya és més 1833 que 1936. I Madrid és cada cop més independent. La capital de la comunitat autònoma i de la capital estatal, capital al quadrat, llença l'obús que farà la rebaixa fiscal més gran de la història de les galàxies autonòmiques i del període gloriós de l'Espanya de cafè per a tots. El nou Govern de la popular Isabel Díaz Ayuso diu que baixarà fins a un 5,5% l'IRPF dels madrilenys. Ulls oberts cafeïnics. Tot Cristo, dels més rics als més pobres, a les puces paralítiques se'n beneficiaran. Serà un no parar: les rendes més altres no tributaran pel Patrimoni. I més. I més... Es parla ja de Madrid com a paradís fiscal. Olimp gratuït. Edèn del no pagar. Però és que això és la xocolata del lloro regalat. La bèstia viu de franc.

El Madrid autònom és la regió més rica d'aquesta Espanya (auto)desfeta: el 2018 el seu PIB va créixer un 3,7% (més d'un punt per damunt del de la pell de brau pagadora). Una riquesa per càpita única: 35 mil euros. Una taxa d'atur premi a la baixa: un 10,5% (Espanya un 14%). I bomba: la comunitat on menys impostos es paguen. A Madrid ho tenen tot pagat. Ja només els queda una cosa per fer: la independència. Arribarà.

Madrid va camí del seu alliberament nacional. Després de dècades d'opressió i patir un dèficit fiscal, un ofegament econòmic indigne en la seva condició de capital de l'amonal nacional, Madrid s'independitzarà de la resta de l'Estat. Primer la pasta, després la llibertat. Agafa els calés i corre. Madrid serà el model, el paradigma, l'ideal perquè la resta de comunitat autònomes espanyoles cafeïniques es dissolguin en àcid clorhídric i vulguin ser com Madrid. Vulguin dissoldre's, adherir-se, annexionar-se a Madrid. Tothom desitjarà la independència de Madrid.

La llibertat d'una comunitat autònoma que passa a ser nacional-estatal. Madrid: loctite d'Espanya. A través de la ficció d'una comunitat autònoma creada del no-res es passarà a ser un país independent. L'autonomia és un primer graó per a la llibertat. Madrid és llibertat i alliberarà l'Espanya subjugada a les autonomies insolidàries. Madrid Km 0. Producte de proximitat. Madrid, gallina dels ous d'or fecundant els altres. Reserva ecològica de la contaminació espanyola. Madrid banyera d'hidromassatge patri i butxaques nacionalment plenes. Madrid és el futur. La coartada d'una autonomia per pavimentar el somni de l'Espanya que és estat però que no és nació. Madrid tites, tites de la llibertat. Pinso de l'alliberament nacional. Motlle de l'autodeterminació dita no nacionalista i totalment nacionalista. Tots som Madrid. Freedom Madrid. De Madrid al cielo! Bum! La bomba és aquesta «bomba catalana» que s'ha trobat aquests dies a la Barceloneta. Diuen que és un projectil, un model que es feia a les fàbriques catalanes de guerra del litoral. La bomba, a casa, la bomba sense esclatar, la bomba des de 1936. La bomba som nosaltres, perquè els altres exploten, peten, rebenten, de llibertat.