L'home de gel s'ha fos. Albert Rivera avui és el culet d'un glaçó desfet dins d'un vas llarg de cubata de discoteca poligonera a trenc d'alba zombi. Ara és una criatura líquida. Sortint d'un western crepuscular amb decorat de naus industrials monstruoses que volen menjar-se'l. Corre, moribund. Ferit. Amb peus de gelat xarrupats per l'asfalt ardent, infernal. Un home sol enmig del foc, de la llum. La nit es va fer de dia de patac. Com una hòstia reconsagrada. Com una guillotina que és un mirall mortal. Pecador. Condemnat. Sentenciat. Incomprès. Un màrtir més. Una víctima de la repressió de l'estat espanyol. Rivera, castigat a la presó del nacional-canvi-climàtic, per ser català.

Heroi nostrat. Lluitador infatigable per la independència de Catalunya posant-se al capdavant del primer i únic partit nascut per fomentar la fractura, la divisió, la separació: Ciutadans. El fracturador, fracturat. Gràcies a ell la independència és més propera. No l'hi han perdonat mai ser català. Rivera és, davant de tot, un català sense parangó. Únic. Irrepetible. Incomparable. No t'oblidarà ningú. Mai. Has deixat petjada, mossada, mocadorada. Són majoria els catalans que ploren de dolor. De ràbia. De pena. De tristesa.

Quanta rancúnia! Quanta maldat! Quant odi! Quanta malaltia! Quants dimonis recargolats i virals pot engendrar l'ésser humà al seu interior i educar-los, i llençar-los amb tanta llibertat! Rivera, l'estat espanyol t'obliga a dimitir. Per català. Tros de català estàs fet. Tros de vedella autòctona. Per això el nacionalisme espanyol ha fet mandonguilles amb tu. Bola de carn trinxada. No veurem mai un somriure al teu rostre de carnisseria oberta les 24 hores del dia. Mai cap rialla. Mai: ni vegetal, ni animal, ni mineral. No somriuràs però el teu moviment d'alliberament nacional ja somriurà per tu.

Ribera, marxes (i on vas? Ai!) però aviat agafaran el teu relleu carnal. La desciutadanització de Catalunya l'espremerà com una taronja obesa el teu amic Manuel Valls de cara a les futures eleccions catalanes. Un altre bon català. De mil cognoms catalans. Ell continuarà la teva lluita feta bocins. I trencaràs, per primer cop, la teva fesomia de mandonguilla i ploraràs. Valls i tota la troupe de catalans, catalanistes, funambulistes, lampistes, taxidermistes... Ciutadans de Catalunya, ja som aquí.

Fotran suc de taronja amb tots els vots Ciutadans espedaçats, trossejats. Valls i també Vox: VV, sembla una marca de sucs vitamínics per a criatures desnerides del primer món analfabet. I, així, Naranjito-Rivera s'ha suïcidat, s'ha espremut, per la causa.Quanta generositat líquida. Honor i glòria al soldat taronja caigut per la pàtria. Al jove, al minyó, al xicot que ha fet dels carrers una lluita permanent, constant, infatigable.

Rivera és La taronja mecànica catalana. Un Àlex-Rivera adolescent etern de la pel·lícula barallant-se, trencant-se la cara, discutint, batallant, repartint llenya a tort i a dret. Sense miraments. Sense manies. Sense res. I, ara, després de netejar els carrers, després del combat, després de tot et trobes empresonat, condemnat, segrestat. Lligat de mans i peus i neurones. No vols continuar, no vols ja, no, no... però, espera: ara tothom t'apallissa, t'estova, t'atonyina. Com un gos petaner empetitit de sobte. Com un gos de carrer sol, desfet a puntades, sotsobrant en un toll. I et preguntes per què? Per què a tu? Si tot això val la pena? Sí, ara, per fi, saps què és ser català.